I després

ANTONI DELGADO MOR A ROMANYÀ

Compartiu aquesta història

En aquest dies s’ha produït la mort de l’escultor Antoni Delgado (Barcelona el 1939) , autor, entre altres moltes, de la sirena “Lil.lia”, que podem trobar a la rotonda del capdavall de la Ronda de Ponent, realitzada amb motiu del Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava que se celebrava a Sant Feliu, i que es va exhibir en primera instància a la font dels Jardins Juli Garreta, traslladada posteriorment als jardins del penya-segat del Salvament i més tard a l’esmentada rotonda de la ronda que desemboca al carrer Enamorats.
Delgado també fou l’autor d’una escultura de Sant Benet, d’estil barroc, que conjuntava amb l’estil de l’Arc de Sant Benet, amb motiu de la reposició de la figura religiosa que es va destruir durant la Guerra Civil i que una associació va sufragar mitjançant una col·lecta ciutadana. Tot i que l’opinió popular es decantava per l’obra d’Antoni Delgado (que fou exposada a l’aparador d’una botiga de fotografia del carrer Major), finalment els tècnics del museu varen considerar que era més adient un estil més actual i es va triar l’actual realitzada per Domènec Fita.
En el diari El Punt Avui s’hi publica una interessant sinopsi del seu perfil i biografia: “Antoni Delgado i Oliveró, va morir a Romanyà de la Selva, poble on va viure des que de bon jovenet s’hi va traslladar per motius de salut del seu pare. Autor d’una àmplia obra escultòrica, Delgado sempre va viure envoltat de natura i allunyat dels cercles artístics.
Una de les seves obres més conegudes és l’escultura dedicada al Mil·lenari de Catalunya que es troba a Platja d’Aro. La figura representa una noia en forma de C que porta a l’esquena la història mil·lenària de Catalunya. Altres obres escultòriques seves són Líl·lia, sirena del Mediterrani, al Port Nàutic de Sant Feliu de Guíxols (1977); Mà amb dits i bust, a Sant Antoni de Calonge (1979); A Lluís Companys, Castell d’Aro (1990); A Ventura i Gasol, Palamós (1990);Mare de Déu del carrer, Salt (1993); Dofí, a l’Escala (sota l’aigua, 2000); A les víctimes de la Guerra Civil, a Sant Julià de Llor i Bonmatí (2002), o A la família pagesa, Palau-saverdera (2006).
Antoni Delgado va ser un nen prodigi i els responsables del No-Do li van dedicar un programa i el governador civil de Barcelona va atorgar-li una beca per anar a París a estudiar, però el seu pare no li va deixar anar. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts, amb la tutela de Frederic Marès i Pere Bohigas de professor.
El 1999 va fer donació de l’escultura de la Mare de Déu de Romanyà a l’església de Sant Martí. És de bronze massís i està ben encunyada en el mur exterior per evitar els robatoris. En el mateix any, per encàrrec de la Colla Gegantera de Llagostera, va crear els gegants amb reminiscències ibers: Zenó de Montagut i Eleina de Ridaura.
Fa anys ja va fer un bust de Mercè Rodoreda i ara treballava en una nova escultura.
Estava casat amb Montserrat Sureda Martí i deixa cinc fills. Les exèquies es van celebrar dilluns pasat a Romanyà.

El més llegit

I després