La revista El Safareig editada per l’Ajuntament de Sant Feliu, que forma part del Projecte d’Intervenció Integral del Barri del Puig i Eixample de Llevant, confeccionada pels veïns i veïnes del Pla de Barris, arriba al seu número 5.
A la seva primera tapa interior hi trobem una altra sensacional il·lustració de Carles Piqueras, de l’entranyable Carmen Caula “la Caula dels peus”, segons titula en el text adjunt Xavier Colomer-Ribot.
A l’editorial es congratulen de la confirmació, per part de la regidora Dolors Ligero i del responsable tècnic, Lluís López, que la revista rebrà finançament durant dos anys més malgrat que la Generalitat nos es fa càrrec en l’actualitat del seu 50% del finançament del Pla de Barris.
Les planes 4 i 5 es destinen a la Casa Irla, la cultura i la taverna, la història, la recuperació, la filosofia, la programació i la gastronomia.
El reportatge central està dedicat als horts ecològics i la gent que els conrea seguint el fil de la notícia que ja varem avançar fa uns mesos que parlava de la implantació d’un mercat de productes ecològics a la Plaça del Puig i de l’existència al barri, des de fa 7 anys, de la cooperativa “La Manduca”.
A la secció “L’estenedor” , es comenta la possibilitat de la creació de 25 places d’aparcament a tocar de la futura Plaça del Sol.
“Fem memòria” ocupa les planes 10 i 11 on es fa un interessant viatge pels músics i locals del barri on hi destaca el Teatre Vidal, les agrupacions corals com l’Orfeó Llevantí o Clavicordio Guixolense, els compositors de sardanes com Artur Rimbau, Rafael Figueras, Lluís Lloansí, Ramon Pla, etc., un record per Concepció Corominas, apunts sobre formacions com Joventut Artística, Unió guixolenca (La Punyalada) personatges tant transcendents com Juli Garreta, els famosos Víctors i altres veïns implicats amb la música com Arseni Roig, Miquel Jacomet o Josep Pla.
Més a prop dels anys 60, es fa referència a la rivalitat ben entesa entre els grups Els Burinots, Els Yetis i The Cruelty’s.
I tancant, a “Gent del barri” un reportatge dedicat a una persona vital i compromesa com és l’Anna Mir, “tot un exemple d’optimisme, una ecologista de 74 anys que no ha deixat de fer coses per millorar el món”.
