I després

Sant Feliu perd 131 habitants en el darrer any després de 35 de creixement continuat

Compartiu aquesta història

Les xifres oficials facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) mostren que hi ha 105 persones menys empadronades l’any 2011 respecte a l’any anterior, que és el primer signe de decreixement de la població experimentat a la comarca del Baix Empordà, almenys en els darrers 35 anys. Més enllà de la xifra minsa, la dada trenca amb una tendència d’augment que, documentada en 79.409 habitants el 1976, va experimentar un augment gradual, any rere any, fins als 133.973 que reflectien les estadístiques oficials l’any 2010, segons informa el diari El Punt Avui.

En la tònica general del país, el nombre d’habitants ha continuat a l’alça el 2011, malgrat que ja fa uns quants anys que l’increment cada cop és més baix (del 2,12 % el 2008, de l’1,51% el 2009, del 0,49% el 2010 i del 0,36 % el 2011). A les quatre demarcacions ha continuat augmentant també la població. El comportament de les comarques gironines ha estat aquest passat 2011 globalment a l’alça. De fet, totes les comarques han crescut, amb dues excepcions, la del Ripollès (-0’70 %) i la del Baix Empordà (0,07%).

Dels 36 municipis de la comarca del Baix Empordà, dinou han perdut població aquest any. Dels que han anat en recessió, els que han perdut més habitants en l’últim any han estat Palamós, que ha perdut 139 persones (un 0,76%), Sant Feliu de Guíxols, que en té 131 menys que l’any 2010 i Torroella de Montgrí, amb 137 persones menys. Aquest és el descens més significatiu de les poblacions amb més habitants de la demarcació. D’entre les que encara han augmentat destaca el cas de Palafrugell, població a la qual hi havia 194 persones més empadronades l’any 2010 respecte de l’anterior, que suposa un 0,85% d’augment.

Al llarg dels 35 últims anys. l’augment de la població del Baix Empordà ha estat constant. Cap any hi ha hagut menys persones vivint respecte a l’any anterior. Això fins ara. El creixement urbanístic, en alguns casos objectivament descontrolat, ha creat noves zones residencials i ha fet augmentar progressivament la població. Els grans nuclis de concentració de població han estat els més destacats. Així, els increments més destacats s’han vist a la zona geogràficament més el sud i gairebé sempre en poblacions litorals. L’excepció, i cas més destacat, el de Vall-llobrega, municipi que ha vist incrementat en aquests anys la seva població en 500 persones, fet que suposa un 132,6% d’augment. A Santa Cristina d’Aro han crescut en 2.164 habitants (74,5%), a Calonge en 3.978 (58,6 %) i a Pals, l’augment ha estat de 813 (42,5%).

 

El més llegit

I després