180 valents varen abandonar les taules i desafiar el fred per concentrar-se a la Plaça del Mercat per acomiadar l’any i per donar la benvinguda al 2015 amb el so de les campanades del rellotge de la casa de la vila.
Un petit pregó a càrrec del nostre company Josep Andújar, la música amenitzada per Nou So, un petit castell de focs de celebració i unes copes de cava foren els elements, que a més del ball, varen animar l’acte que tancava un any i n’obria un altre entre els millors desitjos que els ciutadans varen intercanviar. Us reproduïm el contingut del pregó:
Bona nit petit exèrcit de valents
només dir alguna paraula.
Desafiant el mal temps
hem deixat els plats a taula.
Hi fa més fred que al teatre
a la plaça del mercat.
El millor seria estar al catre
però avui toca estar glaçats.
Us agraïm la presència
per poder brindar plegats
al peu del consistori
i a cent metres del jutjats.
L’any que deixem enrere
ens ha deixat més pelats
Esperem que el que s’apropa
ens porti cops amagats.
Si ens desnonen els grans bancs
estem coberts aleshores,
Traslladarem el matalàs
al niu de metralladores.
En aquest 2014
tenim més llums als carrers
i negre nit a les butxaques
que no ensumen els calers.
La maleïda loteria
ens torna a passar de llarg.
O la del nen ens salva el cul
o seguim estant pringats.
També deixem enrere
un nou any de galipàndria
Cinc mesos i eleccions:
Benvinguts a Disneilàndia!
Moltes tones de quitrà
quilòmetres de voreres.
Promeses d’aquí i d’allà
i el més calent a l’aigüera.
Ànims, que l’estiu ja és a tocar.
La temporada és propera.
i El Corte Inglés ens dirà
que al gener ja és primavera.
Amb aquesta gràcia innata
que ens distingeix als ganxons.
Sentim-nos la flor i la nata
i dels drames fem-ne cançons.
I a veure si aquest any
s’escolten les campanades
Perquè no seria estrany
que quedessin ofegades.
Que no faltin els torrons.
Que no falti la trempera
Que no falti el Moet Chandon
Ni la Carolina Herrrrerrrra.
Escoltareu quatre clincs,
després 12 campanades.
us escanyeu amb raïms
i us foneu en abraçades.
Desitgem-nos bon any nou.
Després anirem de festa.
Fins que els municipals.
ens vinguin a tocar la cresta.
No cal dir que el pregoner
potser no ha valgut un duro
No ha arribat el pressupost
per a l’Ane Igartiburu.
Moltes gràcies!
