LA CAMBRA DE SFG ESTRENA L’ESPAI DEL RELLOTGE

La Cambra de Sant Feliu de Guíxols va inaugurar divendres a la tarda l’Espai dels Rellotges, una exposició permanent amb més de dos centenars de rellotges de diferents períodes i tipologies que abasten un espectre cronològic des de mitjans del segle XVIII fins als nostres dies. La mostra serà visitable, d’entrada, els matins dels dies laborables. Però la intenció de cara a l’estiu és ampliar l’horari i garantir-hi l’accés, també, els dies festius.  Els rellotges provenen de les col·leccions personals dels joiers guixolencs Emili Roura –que la va llegar a l’organisme per a la seva divulgació–; i Enric Pla –que, a més, s’ha encarregat del disseny i muntatge de l’exposició–. Alhora, el fons inclou un gran nombre de peces que Pla, des de l’Associació Turística de Sant Feliu de Guíxols, ha anat tutelant en els darrers anys amb vista a bastir un museu del rellotge al municipi. És la mostra centrada en aquest aparell amb peces més antigues que funciona ara mateix a Catalunya, amb permís de la del museu del rellotge d’un altre Sant Feliu, en aquest cas de Codines, al Vallès Oriental.

A l’estrena de l’espai, el president de la Cambra, Joan Puig, va destacar que el projecte, a banda del seu interès cultural, pretén reivindicar el passat de l’activitat rellotgera a la demarcació econòmica de la cambra ganxona: “Al segle XX, a Llagostera va funcionar una fàbrica de rellotges, a Sant Feliu també es produïen peces i a Cassà tenim constància de caixes de fusta elaborades per a rellotges de peu i de paret”. Puig, acompanyat pels alcaldes de Sant Feliu i Vidreres i altres edils dels municipis de l’àrea d’influència de la Cambra de Sant Feliu, també va avançar que “al darrere del feix de rellotges, mirarem de tirar endavant una escola de rellotgeria per divulgar l’ofici, el funcionament dels aparells i aprendre a desmuntar-los, tornar-los a muntar i reparar-los”. L’alcalde guixolenc, Carles Motas, va lloar la “labor de protecció i divulgació  de la cultura” empresa per la institució, que complementa  la de les administracions públiques per millorar el municipi i la seva àrea d’influència.

Testimonis del pas del temps

L’exposició inclou més de 200 peces, totes elles en ús. Hi ha 18 rellotges de peu, el més antic dels quals del 1750, i un altre de curiós que es va acabar adaptant a aquest rol, l’antic rellotge de la façana de la seu del Banco Central a la rambla Antoni Vidal que Emili Roura va rescatar, restaurar i adaptar amb un peu de ferro forjat per integrar-hi el mecanisme. Tampoc s’ha obviat una reproducció del rellotge de sol que presideix la part alta de la façana de la casa Patxot, dissenyat pel mecenes i amb l’afegit que, a més de les hores, l’ombra del gnòmon també situa el trànsit entre els dotze signes del zodíac. Pla també destaca altres peces curioses, com ara el primer rellotge de polsera de la marca Zenith, amb cronòmetre, fabricat a la dècada de 1960; un Poljot del 1979 i tecnologia soviètica, idèntic al que va fer servir el primer cosmonauta rus a orbitar al voltant de la terra, Iuri Gagarin; o un revolucionari rellotge digital del fabricant americà Howard Hughes, pioner a la dècada dels 70 a introduir la tecnologia LED per saber l’hora als canells. No hi falten rellotges de cucut, elegants models parisencs de taula o un ampli mostrari de despertadors, imprescindibles abans de l’arribada dels telèfons intel·ligents.

Una altra de les peces en exhibició a la sala noble de la casa Patxot és una màquina manual per estirar les verguetes dels eixos dels rellotges, que Pla va rescatar de la nissaga de joiers Pintos, de Bilbao i que data del segle XIX. El conjunt de les tres col·leccions abasta dos centenars més de models, molts dels quals pendents de restauració i que d’entrada no s’exposaran, però serviran per alimentar la mostra i renovar-ne alguns apartats de manera periòdica. Un dels reptes, ara, és enriquir la col·lecció amb rellotges de fabricació catalana i donar visibilitat a les donacions que nombroses famílies del municipi han fet a la col·lecció de l’Associació Turística. Tot el material duia més d’una dècada emmagatzemat i inventariat en espera d’habilitar un espai monogràfic dins dels museus municipals de Sant Feliu, previst des de 2006, que no va acabar de cristal·litzar.

Aquesta darrera mostra se suma a altres iniciatives culturals empreses per la Cambra de Sant Feliu en els darrers mesos, entre les quals destaquen l’adquisició de la capçalera periodística local Àncora, que després de l’anunci que els anteriors editors la deixarien de publicar, s’ha aconseguit mantenir amb una edició mensual i aquest mes celebra el primer aniversari amb el nou format; o l’espai dedicat a l’obra de la ceramista i pintora guixolenca Quimeta Serra.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació