Arribats al dia després comença el ball de contactes i la recerca de vies i suports externs per tal de poder governar amb la màxima tranquil·litat la propera legislatura.
Joan Alfons Albó (CiU) ja va governar en minoria en la seva primera legislatura com a alcalde amb el suport habitual dels tres regidors de Tots per Sant Feliu (TSF).
J.A.Albó ja va dir durant la campanya que no pactaria ni amb TSF ni amb PSC “per principis” tot i que en la segona declaració del diumenge (després de conèixer els resultats) va reiterar que no ho faria amb TSF però no va fer cap referència al PSC de Pere Albó. Recordem que la suma del segon i tercer grup més votats (TSF + PSC) ja superen, amb onze regidors de vint-i-un, a la resta de grups (CiU + ERC + PP+ ICV EUiA).
Per tant, i vist el rebuig públic que ha mostrat J.A.Albó pel grup de Motas, no pot tancar del tot les portes a alguna de les aplicacions de l’anomenada sociovergència per tal d’assegurar-se majories, encara que siguin puntuals, en el consistori.
D’altra banda, també es fa difícil pensar en un front opositor coordinat de TSF amb el PSC atès que els socialistes no perdonen la moció que va portar a Motas a l’alcaldia i les relacions amb TSF són totalment inexistents. Per tant, CiU i PSC, si en alguna cosa coincideixen, és que comparteixen com a enemic polític a Carles Motas.
Per la seva banda, el candidat de TSF, se sent reforçat pels resultats que l’han impulsat a ser la segona força política amb només un regidor menys que CiU i un més que el PSC.
Mentre que els components TSF es mostraven eufòrics, a les files de CiU hi havia una alegria continguda barrejada amb un cert desencís perquè els comptes que havien fet no es traduïen en els resultats finals al temps que eren conscients que, governar amb una minoria de només set regidors, suposa un gran esforç per gestionar tantes regidories al temps que, políticament, tenen davant una oposició tant potent com distant.
A la seu socialista es mostraven resignats pels resultats negatius així com per la davallada generalitzada de la marca en tots els àmbits de l’Estat i del país.
Molts nervis a ICV EUiA ja que fins a darrera hora no es confirmava la presència del seu regidor a l’Ajuntament al temps que ERC contemplava com la fragmentació del vot independentista li restava un regidor al temps que el PPC celebrava l’entrada de Maria Àngels Sánchez al consistori. Finalment el SI no tenia prou suport per aconseguir representació, es mostraven resignats, però eren realistes amb les possibilitats de la nova formació en el seu debut en unes municipals a la Ciutat.
Tot i que a les files convergents hi ha un cert recel sobre un possible pacte TSF-PSC, la realitat és que es fa difícil pensar que els ex-socis tanquin les seves ferides després dels creuaments de retrets que es venen dedicant des de la moció de censura.
Restem a l’espera dels moviments que es puguin realitzar fins el dia 11 de juny, data en la qual, es farà la composició del nou consistori amb la proclamació de Joan Alfons Albó com a nou alcalde de Sant Feliu de Guíxols.
