Els Serrans i Jurioles de Piqueras nedaran pel Monestir

No serà una exposició més, serà  una exposició de personatges locals, sense precedents, que el pintor Carles Piqueras ha escollit a dit, d’una tècnica molt agraïda (llapis grafit), d’un format espectacular, d’una perspectiva singular que avança el pas del temps dels escollits, de tres anys de treball que lluirà en un espai diàfan: el preciós escenari de l’antiga biblioteca dels benedictins guixolencs.

Un treball que també quedarà immortalitzat en un llibre que contindrà les entrevistes als personatges que l’escriptor, Joaquim Pijoan, va desgranant d’una forma entranyable. Mentre es van cosint els darrers detalls d’aquest esdeveniment, avancem part del seu contingut i de la seva intenció a través de l’escrit que l’escriptor que l’acompanya en aquesta nova aventura ens ha adreçat:

El pintor guixolenc Carles Piqueras presentarà aquest estiu el seu treball dels últims tres anys, una sèrie de retrats de 21 personatges locals, tots ganxons, sigui de naixement o d’adopció, però tots profundament arrelats a la vida artística, social, política, comercial, marinera, la vida de Sant Feliu en les més diverses activitats. Ho farà a la Sala Abat Panyelles del Monestir, i estic convençut que serà un agradable sorpresa per a molts que no li coneixen aquesta faceta de retratista, i, en darrer terme, un esdeveniment artístic de primer ordre.

La mostra de retrats de Piqueras porta el títol de Serrans i Jurioles. Crec que és un títol molt encertat i definitori de l’aplec de personatges. I ho és per moltes raons. En el context global en què ens movem els qui fem això o allò, sigui el que sigui, i pul·lulem per aquest rodal, som, la gran majoria, serrans i jurioles. Els palangres, per dir-ho ras i curt, van escassos… N’hi ha, és clar, però són peces molt cobejades, sempre amb poc temps per perdre, i volen molt alt… Els serrans i jurioles que el pintor Piqueras ha retratat amb la seva meticulosa i pacient dedicació, conformen, també, una mena de pòsit social, molt divers, en el qual, tant l’artista com el retratat, s’hi troben tan bé com els serrans i jurioles en la nostra mar. És a partir de la coneixença mútua, de la relació que Piqueras ha tingut i té amb cada serrà o juriola, que ha fet la tria, sobre la marxa, uns els coneix de tota la vida, des que era infant, amb altres hi ha tingut una relació durant una època determinada, alguns tenen, o han tingut, una projecció social que els ha fet persones molt conegudes, per motius diversos, a la ciutat. I encara hi ha l’aspecte estètic i anímic que cada rostre, una determinada fesomia, la seva expressió, que ha tingut, com una mena d’atracció plàstica i vital, en la retina del pintor Piqueras. La mostra, com és natural, no és, ni pretén ser, exhaustiva ni representativa de res. És una selecció que tant es podia haver fet d’una manera com d’una altra. S’ha fet així. I així es presentarà al Monestir de Sant Feliu, per tal que tothom hi digui la seva…

Els retrats són d’unes mides considerables, poc habituals, 100 x 70 cm., treballats a partir d’un criteri subjectiu, però amb un resultat final objectiu. Un dels retratats ho va expressar amb aquestes paraules: No m’has fet com em veig, m’has fet tal com sóc… Són, per damunt de tot, obres amb caràcter, van més enllà dels trets físics, jo quasi m’atreveixo a dir que tenen alguna cosa de metafísic… Hem fet un catàleg-llibre amb la reproducció dels 21 retrats acompanyat d’un apunt biogràfic de cada personatge. Aquest treball es publicarà tan bon punt s’hagin lligat els caps i puntes que queden per lligar.

Desitgem al pintor Carles Piqueras una bona acollida del seu treball i l’encoratgem per tal que, d’una forma o altra, tingui continuïtat. Per molts anys, mestre Piqueras!

Joaquim Pijoan

Premeu per ampliar

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació