El passat mes d’octubre, els ganxons Oriol Ferrer i Òscar Soler van iniciar un viatge que volien que els portés a navegar durant 4 anys per tot el món en el seu veler.
El vaixell que van adquirir per a la travessia, al qual li van posar el nom d’El Guíxols, és una embarcació del 1977 que van haver d’adaptar per al trajecte.
En un comunicat expliquen que han decidit abandonar el projecte, tal i com recull Televisió Costa Brava.
A continuació us deixem l’escrit a través del qual han fet saber la informació:
Hola de nou, des de Cartagena d’Indies, Colòmbia!
Trenquem un silenci que ha durat uns mesos, des de Martinique. En aquest temps hem fet voltes pel Carib: vam passar per la plujosa i muntanyosa Guadaloupe, pel sol i el reggea de St Vincent & the Grenadines, per la familiar Grenada i també per les organitzades Antilles holandeses,Curaçao. En El Guíxols hem conviscut amb gent d’arreu, de França, d’Alemanya, de la República Txeca, i també amb gent de casa, amb la Berta Riembau fent família per Nadal, amb l’Andrea fent el Tarzan per la selva, amb l’Oscar (Oscarito) fent windsurf i kite i amb en Guillem i la Marina escoltant Oques Grasses navegant cap a Colòmbia. S’han anat creant petites i grans famílies allà on anàvem i també una petita flota amb el Yamay, el Sula, el Gea…
També hem estat molt a prop de la natura, del mar, a prop de tortugues, llagostes, peixos i coralls de tots colors. Passant per aigües turqueses, aigües tranquil·les i altres més enfurismades, sempre acompanyats pel sol del tròpic i les innumerables postes de sol.
Aquest silenci ha donat peu a un temps de calma i de reflexió, reflexió de l’Òscar, de l’Oriol i del Guíxols per sobre de tot!
Ara ja fa unes setmanes vam decidir aturar l’aventura i deixar que el nostre gran Guíxols seguís trotant i volant amb nous patrons.El Guíxols pel Món ha sigut un projecte en què hem dedicat molt d’esforç, molta il·lusió i que en gran part ha estat possible gràcies a la solidaritat de tots els que ens envolten, de tots vosaltres. Cada un amb les seves aportacions de coneixement del mar, de vela, de mil i una reparacions, de rutes i també de sacs de farina, de vi, de molts llibres, pel·lícules i hores i hores de música. Ha sigut un projecte que ens ha permès veure l’amor i la il·lusió de tots vosaltres.
La nostra Odissea, però, ha arribat al seu final, un final serè, madur, però un final. Seguim amb la mateixa il·lusió, que no ens abandona, una il·lusió que ens ha acompanyat navegant més de 5.000 milles i que ens acompanyarà en els següents projectes i idees que vindran.Gràcies a tots per l’energia que sempre ens heu donat, i per no trencar la línia dels altres newsletters us deixem amb algunes fotografies!
Portarem El Guíxols per sempre dins nostre.
