I després

El guixolenc Edgard Regincós presenta la banda “Amelie” i el seu primer disc

Compartiu aquesta història

Només té 20 anys i ja forma part d’una de les bandes més joves i emergents del panorama musical català, es diuen Amelie i ja han llançat el seu primer disc “Somiant desperts”, una clara referència al moment personal que viuen en què la seva vocació per la música comença a donar resultats, tot i que toquen de peus a terra i saben que el món de la música no és un camí de roses.

Malgrat tot, se’ls veu il·lusionats, amb ganes de menjar-se el món, com ha de ser, i de viure aquest moment, que es presenta prometedor, amb fam de trepitjar la fusta dels escenaris per bolcar el seu entusiasme, empès pels decibels, al públic que està disposat a escoltar la música i els missatges que destinen bàsicament al col·lectiu adolescent.

Parlen de situacions quotidianes referides a l’amor, els problemes del jovent, la festa, les vivències personals i socials dels joves d’avui, tot amb l’embolcall d’una música fresca amb influències americanes, ben executada i amb textos en català.

L’Edgard, al qual vàrem veure debutar fa dos anys amb el grup local “Domino”, pertany a aquesta banda formada per quatre companys més (Carles, Àlex, Albert i Marcel ) que provenen de diversos punts del territori com ara Terrassa, Sant Fost o Lleida.

El segell gironí Global (Gossos, Jofre Bardagí, Gerard Quintana, Sopa de Cabra, Lax’n Busto, etc.) ha apostat per ells conscient que ofereixen un producte nou que es pot acomodar perfectament en un segment de la societat juvenil catalana que demanda innovacions en els estils on les guitarres transportin els missatges de forma contundent però sense agressivitat, amb dinamisme però també amb concessions a les harmonies, que enganxen a la primera, mentre els vocalistes imposten les seves veus sense la pinça al nas i són capaços de fer-se entendre.

En definitiva, el clàssic grup de joves inquiets i units per una vocació, disposats a fer quilòmetres i aportacions, però conscients que el fonament de tota banda és l’amistat, que cal divertir-se si també volen divertir al públic, però que han d’esforçar-se en el seu dia a dia si volen assolir els seus objectius.

De moment ja són capaços d’estar “somiant desperts”, esperaven noves experiències i els escenaris els esperaven a ells. I ja són aquí, recomanats per la nostra emissora amb els convenciment que són tant bons xavals com excel·lents músics. Molta sort.

[audio:http://www.rsf.fm/audio/amelie_somiant_despert.mp3]

El més llegit

I després