El fundador de Cafès Roura de SFG, Josep Roura i Vidal, mor a l’edat de 87 anys

Aquest dimarts a les 5 de la tarda, a l’església del Monestir, se celebren els funerals per l’empresari Josep Roura i Vidal, fundador de Cafès Roura i exregidor de Sant Feliu de Guíxols que va morir dilluns a l’edat de 87 anys.

Nascut a Castell d’Aro el 26 d’abril del 1924, en Pepe, com l’anomenaven els amics més propers, fou revisor del tren de Sant Feliu on, en una entrevista que ens va concedir fa uns anys comentava, ja com a anècdota, que a través d’aquest mitjà del tren podia fer els primers transports de cafè, un luxe per a aquells anys en què no era fàcil aconseguir-ne sinó era d’estraperlo.

Josep Roura va aconseguir muntar la seva pròpia empresa d’una forma molt modesta amb l’ajut de la seva esposa i, més tard, amb la incorporació dels fills, especialment en Nando ja que en Xavier es va decantar per l’hoteleria.

El seu nom es va traslladar a la marca que s’ha anat consolidant amb el pas del temps i continuant amb aquesta petita indústria familiar que va trobar el secret de la seva qualitat en la barreja de cafè procedent de Llatinoamèrica i de l’Àfrica, entre altres, resultant un producte finalment ganxó que s’ha torrat amb un procés artesà a la seva seu del carrer Santa Teresa on també s’hi realitzava l’envasat en els diferents formats.

Una empresa situada al barri de Tueda que històricament ha estat sentint l’aroma del cafè torrat segons d’on venia el vent i que estava a pocs metres de l’estació del seu tren, aquell que en tants viatges el va tenir de revisor, essent una de les figures més destacades en el record dels qui varen viure aquells llunyans viatges cap a Girona.

Precisament va poder muntar un restaurant a l’estació de la Font Picant, edifici que va adquirir guiat per l’estima que tenia a qualsevol element que tingués a veure amb la seva etapa de ferroviari.

Fou regidor en l’etapa de l’alcalde Pere Albertí, persona cordial, elegant i preocupada per la seva imatge, feia ja força setmanes que els seu estat de salut era delicat i, finalment, ens ha deixat però ens queda el record amable i el fruit del seu treball, tant en la marca com en el sabor, del que li agradava que identifiquessin con “el cafè de Sant Feliu” que sovint promocionava conjuntament amb un altre dels licors amb el que es complementaven perfectament com era “l’estomacal” Bonet amb el recordat “Pepín”.

Us oferim diverses fotografies del darrer reportatge que li vàrem fer a l’empresa del carrer Santa Teresa.  Reposi en pau.

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació