Tot guixolenc porta implícita una càrrega de ganxoneria que li ve de sèrie i que forma part de la idiosincràsia ciutadana que de vegades s’expressa i altres es porta per dintre.
En les darreres setmanes hem pogut comprovar com els partits polítics ens penjaven els seus candidats per tal que no poguéssim evitar apartar-nos de les seves mirades.
Els fanals han sostingut estoicament a diversos candidats, de vegades suportant a la seva tija els pactes impossibles del consistori, tot oferint-nos les cares somrients, amb posats relaxats, carregats bonhomia, tot i que amb algun es varen superar les virtuts del miraculós photoshop.
La creativitat d’alguns ciutadans anònims va trobar una clapa entre la saturada escampadissa propagandística per posar-hi el contrapunt tot distorsionant, amb sentit de l’humor, els continguts dels cartells i els seus eslògans. Una forma d’expressió més creativa que la d’altres llocs en què es disfressa al candidat a cop de retolador o d’esprai.
Passat el període efervescent de la campanya en què tothom té la pell molt fina i, amb els resultats ja al damunt de la taula, és el moment de publicar l’expressió alternativa suposant que la acció no tenia cap altre intenció que la de provocar un somriure enmig de tanta suposada transcendentalitat. Llàstima que hi faltava algun canditat per completar la col·lecció.
