CLAUS PER UNA VIDA SALUDABLE

Aquest divendres, 6 de juny, a les 19:30h. a la Sala d’Actes del Monestir de  Sant Feliu de Guíxols, conferència a càrrec del Dr. Marc Pérez i Oliveras (Director d’Atenció Primària dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà).
Sota l’enunciat “Les claus per una vida saludable” oferirà una sessió orientada a la població general, on s’abordaran els següents aspectes relatius a com poder gaudir d’una vida saludable:
-Què és això de la promoció de la salut i la prevenció?
-La importància d’actuar abans , “prevenir abans que curar”
-Estils de vida saludables: què són?
-Què s’està fent en l’actualitat i cap on anem.
L’accés és lliure i es compta amb la col·laboració dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

Crònica de la darrera activitat
El passat divendres 30 de maig, una quarantena de persones varen assistir al comentari de la lectura “Jo! Memòries d’un metge filòsof”, escrita el 1925 per Prudenci Bertrana. Com es ve fent en els darrers anys, la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural i el Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural, col·laboren amb els clubs de lectura de les biblioteques de la Vall d’Aro per dedicar una sessió a la lectura d’un llibre relacionat amb la salut. Enguany, el llibre escollit va ser comentat pel Dr. Joaquim Jubert Gruart, metge neuròleg i bon coneixedor de la història que amaga aquesta falsa novel·la, gràcies al treball de recerca desenvolupat per escriure el llibre sobre “Diego Ruíz, Prudenci Bertrana i la locura de Àlvarez de Castro” (2007). Sense conèixer aquesta història hom pot pensar que el llibre és una novel·la, més o menys bona, i poca cosa més. Ara bé, si es coneix el personatge de Diego Ruíz, director durant anys del Manicomi de Salt i la relació que aquest va tenir amb Prudenci Bertrana, es pot deduir que en realitat és un llibre de memòries i una venjança cap a la ciutat de Girona, el col·lectiu de metges i especialment cap al seu antic amic, a qui passa comptes per deixar-lo sol després de l’escàndol del pamflet “La locura de Àlvarez de Castro” (1910). Retrata un director de manicomi esperpèntic, sinistre i boig, que sembla no distava gaire de la realitat del personatge. Bertrana en canvi, s’autoretrata com un “pintor” del qual sempre en diu meravelles.
Una lectura que en general va fer passar una bona estona als lectors i que, amb la informació aportada pel Dr. Joaquim Jubert, els personatges i la història varen aprendre una nova lectura i varen sortit a la llum detalls que havien passat desapercebuts.

salut2

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació