Caçadors professionals d’herències van al darrera de la dels germans Anlló de SFG

Un interessant article que publica aquest dissabte el diari El Periòdic de Catalunya destapa la presència de depredadors legals que van a la recerca dels diners de persones mortes que no han fet testament per tal de poder cobrar el percentatge que correspon, per llei, a qui denuncia les propietats per tal que les administracions hi acabin de clavar la queixalada més gran. Reproduïm l’article de Ferran Cosculluela en el rotatiu barceloní:

La majoria són advocats o gestors, però també tenen una part de detectius. Es dediquen a rebuscar en arxius, registres i cementiris per resoldre els misteris del passat, però tot i així n’hi ha que els consideren simples comissionistes o fins i tot qui els titlla d’oportunistes sense escrúpols. De caçadors d’herències n’hi ha de molts tipus. Professionals, aficionats i particulars que es recolzen en una norma anacrònica per treure’n partit. El cas del llegat intestat dels germans Anlló de Sant Feliu de Guíxols, valorat en més de 12 milions, ha suscitat l’interès de tots ells.

Comencem pels que s’hi dediquen a temps complet. És el cas del bufet PF & Asociados, radicat a Madrid, que treballa a tot Espanya i a l’estranger. El seu soci fundador, Pedro Fernández, assegura que és l’únic despatx del país especialitzat en la recuperació d’herències i en la localització d’hereus: «Fa 12 anys que el bufet va optar per aquesta ­especialitat. Som experts en genealogia i hem arribat a localitzar una herència de 26 milions d’euros a Suïssa».

Comissió del 25%

Aquesta feina, portada a terme fa cinc anys, va ser una de les seves ­operacions estrella i, si jutgem per la comissió que cobren (del 25% al 40%), aquell devia ser per a ells un any inoblidable. «Nosaltres no demanem provisió de fons al client, sinó que després d’estudiar el cas, si hi entrem, cobrim totes les despeses i no cobrem ni un euro fins al moment que el client rep l’herència», destaca.

El bufet té obertes en l’actualitat unes 1.100 herències intestades a la seva base de dades (la meitat d’elles fora d’Espanya i algunes del segle XIX). Troba més feina a les comunitats on hi va haver grans processos migratoris, com Extremadura, Canàries i Galícia. «Però a Catalunya també hem trobat herències, l’última consta d’un bloc de pisos a Barcelona i una casa a Lleida», explica l’advocat.

El gestor Rolando Herreros i el seu fill són uns caçadors d’herèn­cies de Tenerife (Canàries). Al seu despatx (Herencias y Patrimonios) es dediquen a buscar béns intestats de famílies d’emigrants a Llationoamèrica. «Fa set anys que ens hi ­dediquem i el meu pare sempre està viatjant. Som d’origen cubà, però tenim la nacionalitat espanyola. Part del secret d’aquesta feina està en l’àmplia xarxa de contactes que tenim en altres països», comenta Herreros.

Ells tampoc cobren per endavant i la seva comissió és més modesta: entre el 10% i el 20%. «Ara estem intentant vendre una illa de la República Dominicana procedent d’una herència i que està valorada en 1.800 milions de dòlars», comenta amb tota naturalitat.

Els caçaherències aficionats cobren xifres més modestes. Un d’ells és l’Ignasi, veí de Castelldefels, que en les hores lliures que li deixa el seu negoci es dedica a desentranyar algun d’aquests laberints genealògics. «Jo m’hi vaig aficionar el 2006. Vaig veure que un diari va publicar un article en què es buscava el propietari d’un terreny a Barcelona que havia estat expropiat per l’ajuntament i em vaig llançar a buscar», recorda. L’Ignasi va trigar unes setmanes a localitzar el propietari (que havia mort i el seu nom al registre i al cadastre no coincidien) i al cap d’un mes va trobar els hereus.

«Ells no en sabien res i encara que vam pactar un percentatge, al final em van donar poca cosa més que una propina, i això que van cobrar uns 800.000 euros», lamenta. I és que el problema dels aficionats és doble: si expliquen més dades del compte als beneficiaris, aquests prescindeixen dels seus serveis, però si els expliquen massa poc, «acaben desconfiant i no s’ho creuen».

Denunciants particulars

L’últim esglaó en la piràmide dels caçadors d’herències l’ocupen els denunciants. Una figura prevista per la llei que permet als particulars, sense vincles amb els difunts, comunicar a l’Administració qualsevol bé d’una persona que hagi mort sense hereus i sense deixar testament. La llei els concedeix un premi equivalent al 10% del valor denunciat. Per realitzar aquesta gestió és necessari entregar el certificat de defunció i els documents del registre de la propietat en què es detalla el patrimoni de la persona morta.

Això és el que van fer un grup d’amics a Sant Feliu de Guíxols després del traspàs dels germans Anlló, que van morir sense deixar testament ni hereus legals. «De sobte a un se li va acudir la idea: ‘I si féssim…’», recorden. Dit i fet. Van localitzar les propietats i van entregar la documentació a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, beneficiària del llegat. Ara estan esperant que se subhastin els béns i que després es constati que ells van ser els primers a denunciar per poder rebre la seva comissió.

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació