Nubolaris, Associació d’Artistes Plàstics de Sant Feliu de Guíxols, ha anunciat que el cicle Atònits s’ha perllongat una setmana més presentant un altre dels espectacles singulars que, amb l’enunciat No-concert amb motor, presenten la guixolenca Ester Xargay i Carles Hac Mor amb un seguit de músics que duran a terme un espectacle poètic i musical.

L’horari es trasllada a les 9 del vespre d’aquest dimecres, 24 d’agost, i l’escenari tornarà a ser el pati de l’antic hospital, Casa de Cultura de Sant Feliu de Guíxols (entrada pel carrer del Mall).

Aquesta associació aporta a l’oferta cultural de la Ciutat, un altre dels espectacles innovadors, transvanguardistes i postmoderns inèdits a Sant Feliu tot continuant  una línia iniciada en els anys 70, que es va continuar els 80, especialment a Barcelona on els amants de la contracultura practicaven la subversió i oferien continguts alternatius a l’oferta tradicional.

El No- concert amb motor és una idea d’Adolf Alcañiz, Mercè Capdevila, Carles Hac Mor i Ester Xargay que comptarà amb els següents compositors i intèrprets:  Aimar Alcañiz, Mercè Capdevila, Laia Casas, Marta Darder, Maurot Darder, Xavi Lloses, Miquel Àngel Marín, Enric Tió, Iris Tió, Lara Torrecillas, Noà Torrecillas i tot el públic.
El poema és una composició de Carles Hac Mor que comptarà amb la participació al motor in situ de Joan Xargay i amb la d’ Adolf Alcañiz i Ester Xargay al vídeo i realització en directe.

En la sinopsi que els creadors han enviat als mitjans de comunicació fan la següent tesi per situar-nos prèviament:  Si A és igual a B, i B és igual a C, C també és igual a A i ABC equival a A, i A és Aquil·les en forma d’ABC de la velocitat de la tortuga dividida per la d’Aquil·les, el més veloç dels homes i de les  tortugues, el batec del cor del qual és equivalent a les palpitacions  pausades del motor ajagut Alamo, un ritme tallat intermitentment per  un espetec sec, el de la C quan s’abat sobre la B, que llavors deixa  de ser igual a la A d’Alamo.
Aquesta és la tesi bàsica del No-concert amb motor, en el qual el  públic serà tan poc respectable com els músics i com la música  mateixa, que es revoltarà, indignada, contra els escoltadors, els  quals es veuran impel·lits a romandre anímicament ajaguts, com el motor, fins que, ben aviat, l’amo de la A de l’Alamo, Aquil·les,  obrirà l’aixeta de la ciència-ficció.
I llavors, malgrat les aparences, l’escenografia sonora esdevindrà  antifuturista i, gràcies al motor, recuperarà l’estètica maquinista  del tombant dels segles XIX i XX tot atorgant-li un caire força  insòlit de no-ficció científica i ben retroactiva.
I mentrestant, la música serà increpada pel públic i es veurà  impulsada a deixar de ser música; i la ciència hi farà mutis, l’espetec vencerà sobre el ritme, hi haurà el silenci final i aquesta
síntesi tornarà a començar però amb tot plegat invertit: la A hi serà la B, la C no equivaldrà pas a la A, Aquil·les hi farà de tortuga i  l’aixeta tancarà l’amo de l’Alamo.

Ràdio Sant Feliu connectava amb Ester Xargay que feia les següents declaracions en referència a l’espectacle:

[audio:http://www.rsf.fm/audio/esther_xargay.mp3]