Segons informa el DDG, la mare del nadó de 27 dies que suposadament va morir a mans del seu pare a Platja d’Aro el 8 de desembre de 2009 ha decidit, després d’un any dels fets, personar-se en el judici que haurà de determinar si la defunció és accidental com sosté l’acusat, Alejandro S.P., o bé es tracta d’un assassinat, com dedueix el ministeri fiscal, en demanar per a l’imputat una pena de 18 anys de presó.
La memòria persisteix a recordar-li l’horror de descobrir mort el seu infant. Gèlid i nu, amb “blaus a l’esquena” i sense un bri d’aire que empleni els seus fràgils pulmons de tan sols vint-i-set dies. La mare, Tamara Ruiz Sánchez, no es creu la versió que la seva exparella i pare de la criatura, Alejandro S.P., s’entesta a defensar. Afirma que “no va ser un accident” i creu, de la mateixa manera que el ministeri fiscal, que el traumatisme cranioencefàlic que va ocasionar la mort del nadó s’hauria produït perquè l’acusat li hauria agafat la cara amb violència rebotint-lo contra la paret o el terra perquè no parava de plorar.
Ha passat més d’un any des d’aquella tarda del 8 de desembre i la jove mare, de veu apagada i pesarosa, ha decidit personar-se en la causa contra Alejandro S.P. després d’un periple d’aflicció i soledat que l’ha dut a fugir obligant-la a dormir en parcs públics fins que la bondat desinteressada d’una persona l’ha despertat de la seva letargia forçant-la a sobreposar-se i esclarir la mort del petit.
Tamara explica que va optar per fugir de Platja d’Aro després que la mateixa nit dels fets la família de la seva exparella la pressionés per evitar que declarés certes intimitats de la relació -com que el part se li hauria avançat- i que podrien afectar l’acusat donant crèdit als indicis de maltractament en el nadó. “Li vaig dir a la seva mare que no volia participar en allò i vaig marxar”, apunta. Els seus 22 anys i el vertigen que li va provocar carregar amb un succés d’aquesta magnitud la van dur, segons explica, a emprendre uns moviments erràtics que van iniciar-se a Girona, “on dormia en un parc prop de l’estació”, fins que va poder abandonar la Península.
Recentment, mentre netejava els vidres de la casa de la persona que va decidir fer-se càrrec d’ella en trobar-la dormint en una zona enjardinada d’una localitat de fora de Catalunya, la imatge del nadó va sacsejar-li la ment de tal manera que el plor encetat el mateix moment la va sumir en una angoixa profunda que va fer-li confessar, a qui la va rescatar del carrer, tota la seva experiència.
La situació va remoure els sentiments de la persona que l’ha ajudat forçant-la a prendre part en l’assumpte. D’aquesta manera, va demanar al seu advocat que es reunís amb Tamara el passat dimarts i aquest, en sentir el relat de la jove, ha decidit fer-se càrrec de la situació. No tan sols tractarà d’exercir l’acusació particular contra Alejandro S.P. sinó que exigirà una compensació econòmica per a la seva representada en concepte de danys i prejudicis. La noia afirma que no ha fet res abans “per la pressió” de la família de l’acusat a la qual tem i no vol tornar a veure.
