I després

3 NOTÍCIES DE SFG A LA PREMSA GIRONINA

Compartiu aquesta història

CCOO IMPUGNA EL CONVENI DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
JUANJO 2(Diari de Girona) El sindicat Comissions Obreres ha impugnat la signatura del conveni laboral de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i demana, davant del Tribunal Laboral de Catalunya, que quedi sense eficàcia. També demana CCOO que l’Ajuntament restableixi la negociació col·lectiva un cop s’hagin celebrat les eleccions sindicals, les quals ja han estat convocades i s’han de celebrar properament. Entre els arguments que aporta CCOO hi ha qüestions formals (com ara que SPPME-CAT no està legitimat per signar el conveni) i de fons (vulneració de l’Estatut dels Treballadors en matèria de negociació col·lectiva). En tot cas, les qüestions que han mogut Comissions Obreres a impugnar l’acord signat per l’Ajuntament, UGT i SPPME-CAT són, per un costat, que no estan d’acord amb la valoració dels llocs de treball que s’ha dut a terme i, per l’altre, que l’Ajuntament no va accedir a incorporar al conveni un annex en què la corporació es comprometés a recuperar les millores de l’anterior conveni que, amb la legislació vigent, ara no es poden aplicar.
Pel costat de la relació de llocs de treball, CCOO recorda que ja el 2012 va proposar que fos una empresa externa la que fes la valoració, cosa que fou descartada per la corporació i UGT. No obstant això, Comissions va seguir assistint a les reunions. Finalment, apunten des del sindicat, hi va haver un principi d’acord el novembre de l’any passat que consideraven “mínimament acceptable”, malgrat que posteriorment es va desviar “fins a una adequació inacceptable per la manca d’objectivitat i criteris d’equitat”.
Quant al conveni, CCOO condicionava el seu suport a la inclosió del citat annex de compromís “de tornar a aplicar els articles suspesos per imperatiu legal tal i com estaven en el conveni antic, en el moment que la llei ho permeti, com s’ha fet en la majoria d’ajuntaments”. El sindicat record que en una assemblea general de treballadors, el 88% dels assistents van votar a favor de signar el conveni amb l’annex adjunt. El sindicat SPPME-CAT també donava suport a la inclusió d’aquest annex, com consta en l’acta de la reunió del passat 24 de setembre. No obstant això, el representant d’aquest sindicat va signar l’acord del conveni aquest 14 d’octubre.
El regidor d’Organització, Juanjo García (PSC), ha manifestat que la intenció del govern era votar l’acord laboral en el proper ple ordinari, però que amb la impugnació esperaran al pronunciament del Tribunal Laboral. També ha concretat que es pot buscar la fòrmula perquè els treballadors que ho vulguin, es puguin acollir al nou conveni de forma individual.
García va recordar que el conveni ja es va acordar amb els sindicats el juliol del 2013 -“ara no es pot renegociar”- i va justificar la impugnació de CCOO amb el fet que en breu hi ha eleccions sindicals i “tothom vol marcar territori”. García ha afegit que la impugnació obre la porta a negociar separadament els acords laborals del personal funcionari i del laboral (on té majoria CCOO) i ha recordat que l’acció de Comissions obligarà a l’aplicació estricta de la llei mentre no s’aprovi el conveni. També ha concretat que la valoració de llocs de treball no ha comptat amb criteris parametrals, sinó d’altres com la implicació en la feina. En tot cas, afirma que es va pactar amb els sindicats i que cap treballador perd sou.

 

THYSSEN, ANLLÓ…I MORÉ

MOTAS 2(El Punt Avui) Un mandat de crisi econòmica, migrades subvencions de la Generalitat i l’Estat i recessió immobiliària no sembla el millor escenari per desencallar els grans projectes de Sant Feliu de Guíxols, amb els cognoms emblemàtics de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen i el llegat hoteler dels germans Anlló. Però darrerament el cognom que més trasbalsa la política municipal és el d’Albert Moré, el gestor turístic que havia contractat el govern local de CiU i el PSC fins al maig de l’any vinent. El concurs per adjudicar el contracte –amb dos altres competidors que es van acabar retirant i Moré, que ja treballava per al consistori, amb la puntuació màxima– va fer encendre els quatre grups de l’oposició. Després d’una primera escaramussa, al juny, una denúncia judicial i el fet que l’afer esquitxés les exposicions Thyssen, en transcendir que també havia fet catàlegs, cartelleria i marxandatge de les mostres pictòriques –98.000 euros adjudicats en tres anys entre Ajuntament i Fundació– van precipitar que l’executiu comandat per Joan Alfons Albó (CiU) i Pere Albó (PSC) decidís prescindir de Moré fulminantment l’1 de setembre.
L’argument oficial de “pèrdua de confiança” en el gestor no satisfà el portaveu de Tots per Sant Feliu (TSF), Carles Motas, que hi veu una mostra de la “política clientelar” del pacte sociovergent. Els regidors d’ERC, Jordi Vilà; PP, Òscar Álvarez, i ICV-EUiA, Joan Prat, barregen les crítiques a l’“opacitat” amb la sensació que la polèmica s’hauria pogut evitar si el govern no s’hagués entestat a mantenir Moré quan la tempesta política començava. Un altre serial judicial atiat per TSF també espera desenllaç, el de l’error administratiu que Pere Albó fos proclamat i cobrés com a vicealcalde abans que el càrrec es regulés en el reglament orgànic (ROM). Prat, d’ICV, creu que és un altre cas que el govern “hauria pogut resoldre d’entrada amb cintura política”.
Ningú no critica que el projecte de Museu Thyssen s’hagi desat al calaix. Ho troben lògic i destaquen que l’exposició anual és una bona alternativa. Però Motas veu “desídia” en el fet que l’adquisició de Can Serra, la fàbrica que acolliria el centre d’art, no s’hagi arribat a tancar a causa d’un desacord amb la propietat, pel sobrecost de l’IVA, que ha pujat del 16% al 21%. Vilà té “la sensació que l’alcalde ha renunciat” a la pinacoteca. “Que no es pugui fer ara no treu que es pugui estudiar el projecte, replantejar-lo per fases o reivindicar que els quadres vagin finalment a Sant Feliu”, després que Barcelona estigui cercant finançament extern per exposar la col·lecció de pintura de la baronessa.
Pel que fa a l’herència Anlló, la crisi i la Generalitat han alentit la venda de finques i devaluat les expectatives. Però pels grups ara mateix preocupen més temes com el servei de neteja i la sortida de la crisi, en què creuen que falta iniciativa. Com a aspecte positiu, en canvi, ERC, el PP i ICV destaquen la renovació de l’enllumenat.

 

ENTREVISTA A PERE ALBÓ MARLÈS, COORDINADOR TERRITORIAL DEL MOVIMENT CATALUNYA, CORRENT CRÍTIC DEL PSC, A LES COMARQUES GIRONINES
PEREALBO 2(El Punt Avui) Fa dues setmanes, en una reunió a Sant Feliu de Guíxols, els integrants gironins del Moviment Catalunya van decidir crear una xarxa territorial a la demarcació, on la sagnia de militants i regidors del PSC encara continua.
Com estan les coses ara mateix?
Estem treballant per a la confluència a curt termini amb la gent d’Avancem i Nova Esquerra Catalana (Necat). Ens sembla imprescindible que el socialisme de Pallach, Joan Raventós o Pasqual Maragall reneixi.
I amb el PSC?
Amb Miquel Iceta a la primera secretaria i Àngel Ros a la presidència percebem un punt de distensió. Però a les comarques gironines no s’està fomentant cap reconciliació. La fugida de talents fa molt de temps que dura i n’hi ha d’altres que potser no s’han donat de baixa però han abandonat la militància activa. Hi ha més gent a fora que a dins i els anirem a buscar.
És a dir, que veuen difícil fer marxa enrere.
Que plegués mitja executiva gironina i s’ajornés el congrés regional fins que els crítics s’anessin desvinculant és molt greu. S’ha volgut vendre cada baixa com un problema personal, però a l’agrupació de Girona s’ha creat una confrontació allà on no n’hi havia i la de Roses, per posar un altre exemple, ha quedat destrossada.
Falten pocs mesos per a les municipals. Com pensa que es pot articular la coincidència de dues llistes del PSC i els socialistes crítics?
La prioritat continua sent, primer de tot, la creació d’unes sigles noves, per abastar tot l’espai socialdemòcrata favorable al dret a decidir, que és un segment orfe que ara mateix es volen disputar des d’ERC, CDC o ICV. I abans de les municipals hi ha data per a la votació del 9-N i potser un avançament de les eleccions al Parlament.
Però als municipis aniran separats o estarien oberts a col·laborar o fer coalicions?
En el mapa local hi ha infinitat de casos, amb complexitats diferents. Volem mantenir bones relacions amb el PSC, que durant tants anys ha estat un projecte d’unitat engrescador. Continuarem sent germans amb possibilitat de recompondre la relació més endavant.
Vostè i molts d’altres encara militen al PSC. Si creen un nou partit hauran de demanar la baixa?
S’ha de veure. A la federació gironina el corrent d’opinió més estès entre l’executiva és que ens hem de donar de baixa, cosa que d’altra banda molts ja han fet. Des de l’executiva nacional, en canvi, fins ara no s’ha cregut necessari. Passi el que passi, el que no ens podran dir és que som uns traïdors, perquè els pactes fundacionals del PSC defensaven el dret d’autodeterminació. Potser seran els que continuïn al PSC els que no sentin això com a propi.
Com veu el procés sobiranista i les traves de l’Estat al 9-N?
Cal continuar apostant per la unitat de tots aquells que estem a favor del dret a decidir davant de l’actitud de bloqueig del govern espanyol. Les diferències s’han de deixar de banda. I encara que el camí que defensa ERC és respectable, el 9-N que ara planteja Mas és el d’una diada política d’expressió democràtica, una baula més de la reivindicació popular, com qualsevol de les grans manifestacions que hem viscut en els darrers anys.

El més llegit

I després