JÚLIA AMATE AL PATI DE L’AJUNTAMENT DE SFG
Júlia Amate Hernández, que ha fusionat el seu nom i cognoms signant com a “Julamher”, afirma que agrupa totes les energies de la família a l’hora d’expressar un sentiment que reflecteix a la tela amb un impressionant esclat de color que dóna vida a un ram de flors, a una planta, a un paisatge o bé a una figura.
La presència de Júlia Amate al Pati de l’Ajuntament ha estat una sorpresa atès que és la seva primera exposició, que ha decidit mostrar públicament empesa per la insistència de les seves amistats.
Ella mateixa ens comenta que s’ha dedicat especialment a la sanació i que és una autodidacta que es deixa anar a l’hora d’enfrontar-se al blanc de la tela, escampant colors, deixant fluir els sentiments que amb la llum es transformen en colors carregats de vida, amb la qual cosa aconsegueix atrapar la mirada dels passants.
Molt bones crítiques i comentaris en aquest debut que explica amb passió de viva veu envoltada dels quadres que conformen una nova forma de comunicació que es pot experimentar fins el 28 de setembre de dilluns a dissabte de 10 a 1 i de 4 a 7 i el diumenge de 10 a 2.
ANTOLÒGICA DE PAU VALLS A L’ANTIC HOSPITAL
El prolífic pintor Pau Valls torna amb una extensa exposició antológica dels anys 2012, 2013 i 2014 que compta amb la presencia de l’autor i que restarà en aquest espai fins el 15 d’octubre.
Valls (Barcelona 1935) va prendre dibuix i pintura a la “Acadèmia Valls” amb el seu pare, el prestigiós Nolasc Valls. Cursà estudis a l’Escola Masana” i més tard a la “Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
A més de les seves exposicions col·lectives inicià una etapa de pintures murals com a l’Església Parroquial del Morell, el Convent de Xartres de Barcelona, les Carmelites Descalces de Girona, l’Església Parroquial de Argelaguer, la Capella de Can Bons fills de Balmanya de Pinós, Castellví de la Mata i Can Massana de Masquefa, etc.
A més de tot Catalunya i de l’Estat, ha esposat a França, especialment a París, Alemanya, Mèxic i els Estats Units, entre altres. A través de l’ambaixada francesa, exposà al Japó, a les ciutats de Tòquio i Osaka, on continua mostrant les seves pintures regularment.
Un gran nombre de les seves pintures es troben en col.leccions particulars d’ Àustria, Bèlgica, Cuba, França, Espanya, Gran Bretanya, USA, Mèxic, Veneçuela, Suïssa, Andorra, Itàlia i Japó.
TO GALLARDO A LA CAPELLA DE L’HOSPITAL
Ningú millor que la ganxona Esther Xargay ens pot donar detalls de To Gallardo que exposa a la Capella de l’Antic Hospital de Sant Feliu fins el fins el 12 d’octubre (d’11 a 13:30 i de 16 a 20 h.)
“Antònia Gallardo, “TO”, posa fil a la pintura, bo i enfilant així l’emprenedora dita de l’agulla que li imposa la seva professió de dissenyadora de roba. El teixit, doncs, com a bagatge professional, esdevé l’element de base dels seus collages, peces amb les quals, i amb el que fer anàrquic que li brinda l’art de la pintura, contradiu les regles de la costura. En resulta una obra vital i lliure, que s’afirma amb la força, i la poètica, de la simplicitat amanida amb la frescor de l’espontaneïtat i del desig de fer.
En aquestes obres, cada fil vibra, viu i conviu en una peculiar combinació d’elements, un eixam de traços tèxtils que flueixen sobre el paper blanc, al voltant d’un bocí de teixit estampat. I és justament d’aquest esquinçall acolorit industrialment d’on parteix el flux de la composició atzarosa, que ella acompleix amb traces de pintura, taques de colors purs amb les quals conjuga tensions, caos i equilibri.
Cal destacar en aquestes composicions la contenció valenta de l’artista, un rigor que confereix sobrietat i lleugeresa a l’obra i que recorda l’estil de la pintora Liubov Popova –també dissenyadora tèxtil-, una dels principals artistes de les avantguardes russes.
Amb el suprematisme, Popova cercava una reconstrucció de la forma feta només arran del color: amb les seves vives composicions geomètriques, molt coloristes, envaïa l’espai a la manera d’una arquitectura pictòrica. I aquesta és l’experiència que To realitza amb el teixit, en un diguem-ne suprematisme naïf molt interessant”.
