I després

QUIMETA RECONEGUDA A LA PREMSA COMARCAL

Compartiu aquesta història

El diari El Punt Avui ha publicat aquest dilluns un article d’Àngel Guirado en el qual parla de la ceramista i pintora local Quimeta Serra que diu el següent: “Com cada any, la ceramista i pintora Quimeta Serra ens ofereix la seva tradicional exposició. Enguany l’acull la capella de l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols. Sense vernissatge, com és la seva voluntat, l’autora ens presenta, sense soroll ni estridències i als vuitanta-set anys la seva darrera col·lecció mixta d’olis i ceràmiques. Amb el seu estil propi, que la fa ser única, amb pinzellades de color pastel, de fons tènues, difuminats, indefinits, suaus, prenen protagonisme les gavines els fars, els arbres, la figura femenina i la bicicleta. El seu estil recorda el naïf de Clapera Mayà i la tendresa singular dels dibuixos de la Lola Anglada. Formes simples, però clares, perfilades en el moviment com si fossin vives. Figures humanes al vent, cabells i mocadors de coll que voleien i un traç simple que atorga a les figures una pau inigualable. La Quimeta ha incrementat la presència de l’oli en les seves darreres exposicions però amb un toc de volum que manté la seva relació amb els seus quadres de ceràmica, és a dir, amb els seus orígens. Un volum que detalla en l’escuma de les onades o en els pistils de les flors fins a difuminar amb els dits de les seves delicades mans els fons del mar, el cel o els espais verds. No abandona la incorporació de la ceràmica en les seves pintures però ho fa amb menor intensitat mantenint el seu toc personal amb incrustacions de roselles i gira-sols, de gavines i d’animals de companyia. La icona que millor representa la seva obra és per mi la bicicleta. És el símbol de la seva joventut, en un homenatge conscient del que va ser la seva primera bicicleta, comprada amb els seus estalvis i que li permetia fer desplaçaments des de Sant Feliu fins a Palamós. L’exposició d’enguany és un exemple del replantejament de la seva obra, no de la temàtica, sinó del material utilitzat.
Des de les anteriors exposicions a la Cambra de Comerç fins a l’actual de la capella de l’antic hospital sempre veiem una Quimeta amb la mateixa alegria i força interior, amb projectes nous i una pau entranyable que transmet en cada una de les peces exposades. La seva àmplia obra no ha trobat fins avui, malauradament, l’acolliment institucional que hauria estat necessari.
És lamentable que aquesta ceramista no hagi tingut fins al moment el merescut reconeixement en forma d’espai fix on poder contemplar el seu llegat. Sols una certa miopia política dels consistoris, siguin del color que siguin, ho podrien impedir. Però malgrat això, ella segueix treballant hores i hores en el seu taller envoltada de les seves obres, dels materials i de les lectures imprescindibles per anar transformant meticulosament les seves produccions.
Avui, en el món de l’art falta intimitat, claredat d’idees i serenor. La seva obra és plena de petits secrets i de petites històries d’una gran vida dedicada a la pintura. I per aquest motiu, la seva obra és compatible i complementària amb els altres espais artístics
de la ciutat, més potents, però no més íntims.
Que per molts anys puguem gaudir del seus treballs tal com podeu fer fins a finals d’agost a l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols”.

 

El més llegit

I després