Aquest és el pregó que un “turista” (Albert Estella, membre de l’Aquàtic Club Xaloc, encarregat de fer el pregó) que ve a passar les vacances a Sant Feliu i escriu una carta a la reina Anglaterra fent referències del poble on vol venir a passar les vacances i fa públic el seu contingut:

Hello Catalonia, sóc John Smith i vinc de Londres. He vingut aquí el divendres passat i tot això és molt bonic!
Hi ha un port preciós i uns monuments que també ho són. Hi ha una església que és molt important alhora que bonica. Hi ha uns llocs per passejar amb vista al mar, aquest gran mar Mediterrani que és el que li dóna fama a Sant Feliu!
És el que té Sant Feliu, que és un poble bonic, però és raro, raro raro, raro… El primer que vaig fer quan vaig arribar, fou anar a la platja. Visca el sol, la platja i olé! Feia calor, amb el que em vaig posar dins de l’aigua, en sortir ja no em feia falta la loció solar, ja portava l’oli de l’aigua. Però el millor va ser la sorra de la platja, vaig estar traient-me sorra del pompis tot el cap de setmana.

Cansat de nens plorant vaig anar a la piscina municipal de Sant Feliu. Aquí són tots fans de Disney, com heu pogut veure, són fans de la Sirenita!! Amb una monopaleta! Així em van dir que és com es diu. En primer lloc vaig anar als vestidors de la piscina i, quan estava despullat, va entrar la senyora de la neteja amb un carro, jo em vaig amagar darrere de la porta de la taquilla mentre observava el meu cul nu.
A la tarda vaig passejar per la rambla i pel port, per cert, tot molt net eh. Quan estava per la rambla em vaig enriquir de cultura musical, una música.. com es deia.. Reggaetón! Typical Spanish! És el que escolta ara la joventut.

A la nit tenia ganes de festa, vaig preguntar a la gent del poble, i em van dir que aquí el millor lloc per sortir de marxa és la residència dels iàios, al Casal de Tueda o en el de Vilartagues, tènia per triar i tot! Perquè el poble està absolutament preparat per a ells, bàsicament perquè no volen molestar a la gent que ve a descansar, és a dir, amb diners. Bé, gairebé tot està fet per a ells, diuen que algun dia faran la pista de skate, i jo als avis amb skate no els veig. Després d’anar allí i veure que molta marxa no hi havia, vaig anar a la parada d’autobusos per anar a Platja d’Aro, on la gent surt de festa de debò. En veure que el bus no vènia em va donar temps de fer alguna cosa typical Spanish: la migdiada! perquè va trigar més de 2 hores a arribar…

Mentre caminava cap el meu hotel, em vaig fixar en la bellesa que hi ha en aquest poble, poques vegades en la meva vida he vist muntanyes d’escombraries de tants colors i tantes olors!! Donen un toc d’originalitat al poble. A Lady Gaga li agradaria tenir el mateix estil, diuen que al proper concert no anirà amb trossos de carn, sinó amb borses de Sant Feliu! Un altre dels llocs que he vist que porta part d’aquesta bellesa és Palm Beach. Suposo que els escombriaires han d’estar fent la migdiada també.

Entre les borses d’escombraries i els cotxes mal aparcats, semblava una gimcana! Perquè jo no entenc, com pot ser que en un poble hi hagi mes cotxes que persones? No hi ha lloc ni per als cotxes ni per a les persones i als pocs llocs que hi ha per aparcar, s’ha de pagar… Mentre intentava passar entre els cotxes, em vaig trobar una persona que em va dir que em podia ajudar, em va dir que era “regidor” de Sant Feliu i que com que tènia el walki-talki de la poli, podia cridar i que em vindrien a treure d’aquí. És millor anar en bus, que arriba tard, acabes anant a peu i de passada fas esport.

Al matí següent em vaig adonar que en aquest poble hi ha alguna cosa especial, per aquest poble corre algú especial que aporta fama! La baronessa està entre nosaltres. Diuen que ha muntat un museu d’art, almenys hi ha algú que porta cultura en aquest poble, perquè a part d’aquest museu de la baronessa, què hi ha? El de la “joguina”? El del cava?

Però en fi, aquí la gent és molt maca, és cool com diem nosaltres. Per exemple, els polítics de Sant Feliu són molt cool però que molt cool, cobren per treballar, evidentment, però després algun ho retorna, això és increïble, clar per això si els hi treuen una paga als funcionaris aquí ningú es queixa. Que bons són! També ho comparteixen tot, hi ha dos alcaldes, dos inspectors de policia. Que bons són!

I aquesta és la meva carta i com que la reina i la meva àvia són íntimes, podrem demanar que faci una donació a l’Ajuntament per habilitar els hotels que tenim tancats i ja sabem per què. Amb la intenció de poder habilitar el turisme i el comerç a la vostra ciutat.

Ara, parlem seriosament, viure a Sant Feliu de Guíxols és una dels millors plaers que hi ha tot i que té els seus pros i els seus contres. Visca la Festa Major de Sant Feliu, visca les ganxones, els ganxons i els que venen de vacacions!