Nota d’ERC: “Els fons Next Generation europeus, una oportunitat perduda per millorar la vida dels ganxons i ganxones”
Mentre que a la nostra ciutat ha optat per accedir als fons prioritzant fer carrers i places, amb un 75% dels 3,5 milions d’euros rebuts destinats al voltant del encara no començat Museu Thyssen, altres ciutats han optat per buscar recursos per fer residències per a gent gran, o habitatge protegit i per a col·lectius de gent gran i joves.
La Unió Europea va prendre la iniciativa l’any 2021 i 2022 per tal de fer front a la recuperació post-pandèmia d’injectar a l’economia dels seus països membres milions d’euros per a destinar a diversos projectes que servissin per encarar el futur cap a una transformació en diversos àmbits: socials, de mobilitat, mediambientals, de desenvolupament urbà… Son els anomenats Next Generation. A partir d’aquí cada estat membre rebia els diners que s’han destinat a projectes presentats pels diversos nivells de l’administració, i com a últim terme l’administració local, els ajuntaments. Així doncs, cada ajuntament va decidir prioritzar cap on volia orientar les seves demandes a l’hora de presentar propostes i transformar la seva ciutat.
Sant Feliu de Guíxols anunciava fa uns mesos que havia presentat projecte centrat en el Centre d’Art Carmen Thyssen i s’havien rebut 3,5 milions d’euros provinents d’Europa. Un 75% d’aquests es va decidir que s’invertien en els entorns del Museu Thyssen (plaça del Monestir, Av. Juli Garreta…). És evident que qualsevol millora urbanística és positiva, però, per quin motiu només hem cercat finançament per aquesta actuació, mentre a la ciutat hi ha moltes altres mancances?
Com a exemple Figueres construirà dotze habitatges més dels que ja ha fet els anys anteriors, per a joves i uns altres 30 per a gent gran després de rebre dues subvencions d’1,3 milions dels fons Next Generation. Tarragona en rebrà 6,9 milions d’euros, farà 160 habitatges de lloguer social, dels que el 25% es destinaran a joves menors de 35 anys i un altre 25% a persones majors de 65 anys o amb grau de discapacitat. Son moltes més les ciutats i pobles de Catalunya que han cercat fons europeus per posar remei a la manca d’habitatge a preus assequibles. Aquí no hi han pensat.
Malgrat que Carles Motas va prometre fa vuit anys posar al dia la Residència Surís, tampoc ha plantejat que calia donar-li prioritat a l’hora de demanar els fons europeus, segurament perquè avui en dia no té cap projecte redactat al seu despatx, més enllà d’una promesa electoral. Mentrestant Terrassa invertirà més de 8 milions d’euros per construir una residència de 90 places i 6.000 m² que tirarà endavant gràcies als fons europeus. També ho farà Lloret de Mar que rebrà 5,9 milions d’euros dels Next Generation per construir una residència per a gent gran i un centre de dia de 10.000 m².
Ho hem reclamat al govern de TotsxSF i PSC durant aquests anys sense massa èxit, i creiem que és fonamental que la ciutadania prengui consciència que el govern de la ciutat és qui decideix quines son les prioritats de la despesa pensant sobretot que d’aquí a uns mesos podem aconseguir entre tots que les prioritats canviïn.
El govern de Carles Motas durant un Ple per boca del seu regidor d’urbanisme ens va dir que l’elevat cost que destina cada any l’Ajuntament (i cada any més) a la redacció de projectes, servia precisament per tenir la feina feta per si es presentava l’oportunitat d’optar a algun tipus de subvenció. És evident doncs que tenir projectes al calaix per si es produeix aquesta circumstància no passa per tenir-los per millorar la vida als seus ciutadans i ciutadanes perquè en qüestions com l’assistència a la gent gran o l’habitatge protegit no han redactat cap projecte durant aquests anys.
Segurament el plantejament del govern és tenir una ciutat on els visitants marxin amb una bona imatge, però els qui hi viuen no tinguin les seves necessitats cobertes. Actualment tenim una mitja de 6 mesos de llista d’espera a les residències de la nostra ciutat i no hem fet cap promoció d’habitatge protegit o adreçada a grans o joves durant els anys de mandat de Carles Motas. Que els ganxons i ganxones hagin de marxar fora per trobar una plaça pels seus avis i avies, o que els joves que es volen emancipar hagin de fer-ho a poblacions veïnes no sembla preocupar en excés al govern actual.
ERC té responsabilitat de govern a totes les ciutats que hem esmentat i si en el futur hem de liderar la nostra, no dubtarem a fer-ho seguint un model de transformació que no deixi a la gent enrere. Quan ha calgut hem donat suport a projectes que creiem que son oportunitats pel futur de la ciutat, però ens diferenciem amb el govern actual perquè no ens oblidem de la millora del benestar dels nostres veïns i veïnes. Tenim prioritats diferents.
