MANIFESTOS DEL DIA DE LA DONA

Publiquem els manifestos que s’han publicat aquest dijous amb motiu del Dia de la dona. El primer, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. llegit per la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Laura Serrano, davant de l’Ajuntament, i un segon adreçat per l’Oficina del Síndic municipal de Greuges de Sant Feliu:

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Avui, Dia Internacional de les Dones, com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat.

Aquest any, a més a més, també té lloc una Vaga Feminista organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre d’altres, els sindicats majoritaris que han convocat “aturades laborals” de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta afecti l’ocupació, el consum i l’educació.

Des del món municipal donem suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista. Una vaga que tal i com diu el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC)“va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”, per això hi donem suport i us animem a participar a les aturades previstes, en franges de dues hores, matí i tarda que han convocat els sindicats. Avui , doncs, ens tornem a trobar per commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, novament, la igualtat entre dones i homes.

En ple S.XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del S.XX. Quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de les dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l’Eurostat és un 14,9%. Quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel·lar, posar – nos de peu i dir “NO, aquesta no és la societat on vull viure. NO aquestes no són les decisions que ha de prendre el govern”.

És el que es diu la bretxa salarial, la diferència de sou entre els homes i les dones per la mateixa feina. És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica.

Fa més de 20 anys, més de 20 anys!, que se celebra, any rere any, el dia de la igualtat salarial; “L’equal pay”. Organitzat per la Federació Internacionl Business and Professional Women (BPW) i que té per finalitat lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específiques i sancions, si són necessàries, per tal d’evitar que es dilati aquesta injustícia.

Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Volem el mateix sou per la mateixa feina, volem que moviments com “#MeToo” no hagin de reaparèixer perquè hi ha persones que s’atreveixen a demanar favors sexuals a canvi de feina. A assetjar a les dones pel fet de ser-ho, a entendre que les dones són una “unitat de canvi”, un objecte.

Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament, del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçarnos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària.

Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem ferho realitat. 8 de març de 2018

 

NOTA SUBMINISTRADA PEL SÍNDIC DE GREUGES

Una societat igualitària: una societat justa

El  8 de març és el Dia Internacional de la Dona. Abans s’anomenava Dia de la Dona Treballadora, però es va treure Treballadora perquè totes les dones treballen, sigui amb remuneració o realitzant tasques de cura i sosteniment de les persones.

El Dia Internacional de la Dona es considera una jornada de lluita feminista a tot el món. Tot i que es fonamenta en uns orígens històrics, cal dir que hi ha diverses interpretacions sobre el seu origen. Al contrari del que es creu, no radica en un esdeveniment aïllat, sinó que la data sorgeix principalment a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després de les europees, pel dret al vot; la data actual va ser acordada, especialment, per una gran mobilització de les dones russes.

Des de l’època industrial, en què les dones es van incorporar al món laboral, han patit grans discriminacions respecte als homes. Tot i els avenços socials que hi ha hagut en les dècades anteriors, és palès que persisteixen obstacles per a una inserció al mercat de treball en condicions d’igualtat d’oportunitats.

Enguany la commemoració del 8 de març serveix per reivindicar amb més força, si cal, els drets de les dones en tots els nivells de la societat i pren més sentit que mai considerant que s’ha convocat una vaga a nivell internacional per defensar els drets de més de la meitat de la població mundial, denunciant les desigualtats, la precarietat i la violència vers les dones i anant en contra les discriminacions salarials i les violències i actituds masclistes que pateixen les dones d’arreu del món.

Per això no està de més recordar en el vuit de març que des de les Sindicatures i Defensories Municipals de Greuges incorporem, també, una mirada de gènere, perquè socialment s’està produint un clar i evident retrocés pel que fa a una veritable igualtat entre dones i homes. Des d’aquesta perspectiva, la crisi ha estat colpejant les dones amb menys ofertes de treball i quan l’aconsegueixen, és sinònim de precarietat, salaris baixos i desiguals, jornades parcials i menys cobertures que repercuteixen en dificultats de sosteniment, dificultats d’accés a l’habitatge, la salut, els subsidis… La suma d’aquestes variables genera impediments en la conciliació laboral i familiar, la pèrdua d’autonomia personal, la vulnerabilitat social i de drets… Per això cal observar el biaix de gènere enfortint lleis i polítiques d’igualtat i les pràctiques i models socials que contribueixin a aconseguir una societat més igualitària, ja que serà una societat més equilibrada i justa.

Per poder avançar hem de treballar per la igualtat efectiva entre homes i dones, erradicant discriminacions en drets socials, polítics i econòmics i ho hem d’assolir amb el compromís ferm, la voluntat i la col·laboració de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes d’arreu del món. Aquest és el gran repte que tenim al davant.

Josep Rius i Graners
Síndic Municipal de Greuges de Sant Feliu de Guíxols

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació