L’Associació de Veïns de Tueda publica la la proposta sobre la riera lliurada a l’alcaldia

La Junta de l’Associació de Veïns de Tueda ens ha fet arribar la petició que va fer a l’Ajuntament el 14 de novembre i que, dimarts, va ser noticia al diari El Punt-Avui on  l’alcalde, Joan Alfons Albó declarava al corresponsal del diari que eren prioritàries altres actuacions i altres rieres com la de Sant Amanç i la del Monestir, que el finançament no era possible a hores d’ara, tot considerant que ho hauran d’assumir les propietats de l’àmbit i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i que es compromet a mantenir el tram que va de la carretera de Palamós al port en bones condicions.

Els veïns, en la seva nota,  fan una introducció de la problemàtica que afecta al barri i, en una segona part, proposen i suggereixen com fer-ho per afrontar els costos.

Han declarat aquest matí a la nostra emissora que, “si es llegeix amb atenció, ja s’interpreta que no és l’objectiu prioritari el cobriment de la riera, sinó el sanejament i l’evacuació adequada de les aigües plujanes”.

Aquest és el contingut textual de l’escrit que varen entrar al consistori:

Està clar que el fet d’haver començat la canalització i cobriment de la riera de Tueda per la part de la capçalera, va ser un disbarat. Ara tots patim la pobra imatge que donem de desgavell a l’hora d’urbanitzar el seu traçat.

La part final, des de la rodona del carrer Industria – carretera de Palamós fins el port, la que veiem propis i estranys que passem per la carretera de Palamós, la que encara produeix inundacions quan plou, la que és un niu de rates i porqueria a la vista de tots, esta esperant la resolució d’un Pla de Millora Urbana de Calasanç que, amb sort, pot tardar entre deu i vint anys a resoldre’s.

Sant Feliu no pot esperar tant.

Ja sabem que estem en temps de crisis i no es poden fer plantejaments a curt termini, però amb voluntat, algun remei hi ha.

Els problemes que s’haurien de resoldre consisteixen, el primer, en que actualment hi ha dues canonades d’aigües negres de diàmetres suficients que baixen una a cada costat de la llera de la riera coberta i s’ajunten en una de sola, molt més estreta, en arribar a aquest tram. En conseqüència, quan plou i els col·lectors entren en càrrega, l’últim tram no pot engolir tota l’aigua i fa saltar les tapes d’aquest. El resultat són les aigües brutes en superfície.

El segon problema és que la nova llera ha de seguir un pendent que és més baix que els ulls del pont de la carretera de Sant Pol, de manera que els llots i les sorres que baixen hi queden retingudes fins arribar al seu nivell.

També l’estretor del pas al costat de Las Vegas fa que en avingudes de molta pluja, no engoleixi prou.

Propostes

En primer lloc, desvincular l’obra de canalització de la riera del Pla de Millora Urbana Calasanç.

Després, i donat que l’Agència Catalana de l’Aigua – ACA – no té prou pressupost per envestir l’obra, prendre la determinació de executar-la exclusivament a càrrec de l’Ajuntament.

Seguidament acordar que les despeses efectuades seran un avançament a la inversió de l’execució del Pla de Millora Urbana de Calasanç, més interessos.

Una vegada s’hagi arribat a un acord, es pot començar a projectar l’obra, que  ha de ser la més senzilla possible.

Aquesta obra, donada la despesa que pot representar a pesar d’esser de mínima actuació, es pot fer a trams. És a dir, primer, només, es canalitza una canonada de residuals, i passat un altre període, es canalitza l’altre.

Quan hi hagi algun diner més, al cap d’un temps o d’un any sencer, s’eixampla el pas i es treuen els arbres de la zona d’aparcament a l’alçada de Las Vegas, i es rebaixen els ulls del pont de la carretera de Sant Pol i preveient el pas de les dues canonades d’aigües negres que hi han de travessar.

Tot seguit s’adjunten fotografies del tram a tocar a la carretera de Palamós, d’un registre (o embornal) on salta la tapadora i el coll d’ampolla a tocar a Las Vegas acompanyades del següent text:

Així, de mica en mica, i amb una o dues legislatures es podria tenir endreçat aquest sector. També es podria fer d’una vegada i pagar-ho amb una plurianualitat, però és més car. I no parlem de la urbanització superficial, que això ja no és tant urgent.

L’acabament de la cobertura de la riera arriba fins aquest punt (carretera de Palamós). A partir d’aquí és descoberta, amb la problemàtica que comporta l’aspecte sanitari, estètic i funcional. Les tapes dels embornals s’obren soles quan hi ha molta pluja, deixant sortir les aigües negres a la superfície.

A l’arribada al port (Las Vegas), la llera és massa estreta i, a més, hi ha una barrera que impedeix el desguàs correcte de les aigües. En aquest punt s’ha de rebaixar el nivell de l’obra i els ulls del pont de la carretera de Sant Pol.

La Junta

 

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació