La Mar d’Amics decebuts pel deteriorament de la barca que van cedir a l’Ajuntament de SFG

La Mar d’Amics, una associació palamosina de voluntaris que es dediquen, entre altres activitats, a la difusió de la navegació tradicional i a la recuperació del patrimoni marítim es mostra decebuda per l’estat de conservació i la deixadesa d’una embarcació que durant mesos varen restaurar, des de finals del 2007 fins la primavera del 2008.
Pocs mesos més tard, al setembre de 2008, l’associació i l’Ajuntament, signaven  un conveni de cessió de “l’Elvira” amb un propòsit pedagògic i de lleure especialment destinat a la gent jove. També es pensava vincular  amb les pràctiques del Cicle Formatiu de Manteniment de Vaixells i Serveis Portuaris que els alumnes de l’IES-Sant Feliu realitzen en una nau de Calasanç.
Un any més tard (juliol de 2009) l’Associació ja advertia que l’estat de l’embarcació, amarrada al port, començava a ser crític per falta d’activitat i de manteniment.
Finalment, s’ha enfonsat, extret i traslladat a l’aparcament de les antigues pistes de tennis, la qual cosa ha provocat  que La Mar d’Amics es mostrés decebuda, per una banda, per totes les hores i la inversió que hi varen esmerçar i, per l’altra,  per l’oblit en els propòsits que en un primer moment es varen marcar.
En les darreres hores han publicat un text, en un registre melodramàtic, que simula una carta escrita per la pròpia teranyina dirigida a qui correspongui i que diu textualment:
“Em dic Elvira i sóc una barca de fusta de pesca d’encerclament de l’any 1942. Fa uns dies que ja no suro. Vaig ofegar-me a les tranquil·les aigües del port de Sant Feliu de Guíxols sense que ningú en tingués cura. Ara, desprès d’estrènyer-me amb unes cintes al voltant del meu malmès buc, m’han deixat en terra. Sento dir que m’han “aparcat” en un solar. Tinc el folre de fusta molt espatllat i algun forat. Estic molt trista. Recordo aquells dies que la gent de La Mar d’Amics de Palamós es trobaven per treballar en mi. Foren mesos d’esforç i treball comú. Repararen totes les meves juntes, canviaren trossos de fusta fets malbé, construïren un pont nou, i em pintaren d’uns colors vius i alegres, que ara, dos anys més tard només conserven un somriure d’aquelles riallades.
Les circumstàncies feren que l’ Associació La Mar d’Amics em donessin a l’Ajuntament de Sant Feliu per acabar la meva recuperació i esdevenir un vaixell cultural. Tots aquells projectes de passejar infants, d’explicar com havia treballat pescant durant tants anys, de mostrar aquesta meravella de litoral que tant bé conec, de `participar en festes i trobades semblen haver-se esvaït. Tant de bo encara romangués en mans d’aquells que tant m’estimaven. M’he estat dos anys amarrat en diferents ports, mentre les meves fustes s’assecaven, rebia cops d’altres vaixells que tenien la sort de navegar. Dos anys sense que ningú em poses les mans a sobre per acaronar-me, per somniar en futures singladures, mirar-me l’oli o posar en marxa el meu cor d’acer i fer girar la meva gran hèlix.
En lloc de dur-me a la drassana o a l’escar m’han “amarrat” en un aparcament de cotxes. Jo encara tinc ganes de tornar en mar. la meva situació és desesperada, per això un faig arribar aquest S.O.S.”

L’Elvira de Palamós. 1942.

Declaracions a Ràdio Palamós de Jordi Salvador president de l’Associació la Mar d’Amics:

[audio:http://www.rsf.fm/audio/mar_amics.mp3]

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació