I després

Jornades Europees de Patrimoni i Acadèmia Oberta a SFG

Compartiu aquesta història

Jornades Europees de Patrimoni 2012

Aquest, dissabte 29 setembre, a les 18.00 h. tindrà lloc al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols una xerrada de l’arqueòleg Jordi Vivó sobre “El passat romà del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i altres hipòtesis arran de les darreres excavacions”. Al llarg dels darrers anys i en el marc del Pla de Monuments de Catalunya s’ha realitzat una exhaustiva anàlisi dels testimonis del passat que s’han trobat a sota terra de l’entorn del Monestir. Jordi Vivó ens donarà les pistes per conèixer una mica més del període romà i de la fundació del primer monestir.
Seguidament, es farà la presentació de la guia en idiomes “El Monestir de Sant Feliu de Guíxols”, a càrrec d’Àngel Jiménez, historiador i un dels autors juntament amb Jordi Reixach i Jordi Vivó.

 

Crònica de l’Acadèmia Oberta

El passat dissabte 22 de setembre va tenir lloc al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols la presentació d’un projecte perquè diferents centres i acadèmies puguin desenvolupar activitats i accions en aquesta ciutat de la Costa Brava. No va ser una declaració per part només de representants del municipi, sinó que en l’acte es va comptar amb el compromís de les acadèmies a través dels intel.lectuals i científics
presents. Els centres presents dels quals se’n va fer una presentació de les funcions van ser: l’Institut d’Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya, l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Pel president del Consell Interacadèmic i de la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya, Dr. Jacint Corbella, moltes de les funcions històriques de les acadèmies (com per exemple l’ensenyament) han estat transferides a altres centres al llarg de la història (és el cas de les universitats), però aquests centres continuen essent claus per copsar les transformacions de la societat i defensar la cultura i la ciència catalanes.

Molts d’aquests centres són exemples d’interdisciplinarietat, com va explicar el president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, el doctor Pere Molas, a partir de l’experiència amb aquesta entitat, que reuneix a escriptors, filòsofs i historiadors de l’art.

Per part de l’Institut d’Estudis Catalans, el doctor Joaquim Molas va revisar les societats filials i fundacions que formen part de l’entitat i les principals funcions, com la recerca, l’estudi i fixació de la llengua catalana, així com els premis i els congressos
internacionals.

Les darreres intervencions a càrrec del doctor Josep Amat, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i del Sr. Jaume Piulats, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, van fer més incidència en el tipus d’investigacions que actualment
desenvolupen i el paper d’aquestes entitats en l’avenç de la ciència. Així, Josep Amat va descriure la tasca en el món de la meteorologia i la sismografia mundial a partir de les dades catalanes, i va oferir les activitats de l’Acadèmia per poder-les traslladar en una part a Sant Feliu. Per la seva banda, Jaume Piulats explicà com s’han especialitzat en assessorar al món del medicament i en l’estudi de la farmacogenètica, o com desxifrar
genèticament la dosi idònia per a cada individu.

L’acte el va tancar l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, i la diputada al Parlament de Catalunya, Begonya Montalbán.

El més llegit

I després