EXPOSICIÓ DE PERE MANERA A LA CASA IRLA

El proper dissabte 1 de juliol a les 19:00 h. la Casa Irla, s’inaugurarà l’exposició-homenatge al pintor Pere Manera, que durant més de 40 anys va estar al front de l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols, i que va morir el 13 d’agost de 2014 a l’edat de 85 anys. L’exposició es podrà visitar fins el  27 d’agost.

Nascut a Begur, es va traslladar a Sant Feliu de Guíxols on va venir a viure arrel del seu casament amb la guixolenca, de procedència torroellenca, Carolina Oller amb qui va viure a la finca de la botiga de Can Rubau, que havia estat l’establiment dels predecessors de la Carolina, que eren basters. Posteriorment, regentat pel matrimoni fou, en l’època del turisme dels anys 60, una botiga de bosses i joguines.

Del matrimoni varen néixer en Robert i la Mercè. De les influències d’en Pere i  del seu gran amic, el pintor Pitu Albertí, en Robert, va heretar l’amor per la pintura. De les marines de Begur i de la Costa Brava d’en Pere i de les pinzellades contundents del seu padrí, l’Albertí, el seu fill va crear el seu propi estil que va desenvolupar especialment en la seva etapa a La Garrotxa, on va morir sobtadament l’any 2010.

Manera també es va oferir a pintar murals que han deixat el testimoni del seu pas i el seu altruisme, com els de l’aparcament de l’antiga Xaica, on va realitzar una interpretació del bot de salvament Miquel de Boera en una de les parets del magatzem on va romandre durant molts anys, o el de la plaça Alabric que il·lustra la continuació d’un barri imaginari.

Un altre amant del mar i de les marines, en Camús, escrivia sobre en Pere Manera l’any 1981: “Jo no vos diré que en Pere Manera és un bon pintor, aquest premis obtinguts ja ho demostren però jo solament vos faré una observació.

En Pere és pintor, sí, però també és un home de mar. És home de vent, de calma i de tramuntana, un dels pocs pintors que sap capejar una mestralada vinguent de pescar de Sa Roca Alta, amb el seu bot de vint-i-dos pams, un dels més bonics, pot ésser el més bell de la platja ganxona.

Per això, en Manera, sap pintar el mar i les barques, ell viu les ones, el ruixim del llevant i sap a on esbandeix un cop de mar amb el vent de proa; ell sap de la forma i del color del mar calmós del capvespre, hora que comencen a engrescar-se els besucs i a enganxar-se els calamars a la potera.

Ell pinta el mar perquè el sent, ell ja d’infant hi jugava, saltant per les roques de Cap de Begur, el seu poble nadiu, enfilant-se a dalt del llaguts de “Sa Riera”. Veieu ara perquè en Manera pinta tan bé el mar?. El pinta bé perquè forma part d’ell”.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació