Aquest diumenge, 12 de gener, a les 12 del migdia, a la Casa Irla, s’inaugura una exposició-homenatge amb d’Alexandre Matas que restarà exposada fins el 8 de març, cedides per la seva parella, Victòria Vega, que es podrà visitar els divendres i dissabtes de les 18 fins les 21 h i els diumenges de les 10 fins les 13 h.
En el pròleg de l’exposició, Victòria Vega ens acosta aquesta introducció: «Amb aquesta exposició d’homenatge vull recordar el gran Alexandre Matas (1942–2008) i els deu anys que vam conviure plegats. Sempre recordaré els seus últims dies, quan em deia, amb les poques forces que li quedaven: ‘Victòria, fes tot el possible, tot el que estigui a les teves mans perquè Sant Feliu i tota la seva gent no m’oblidi’.
Em fa il·lusió poder acomplir el seu desig. I amb aquestes obres d’art, amb aquests quadres podem contemplar i gaudir del seu gran talent, de la seva capacitat d’observar el món i el seu Sant Feliu estimat. Et recordo, Alexandre.» (Victòria Vega)
Nascut en Sant Feliu de Guíxols l’any 1942, Matas va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu. A partir de l’any 1959 participa en exposicions col·lectives. L’any 1966 presenta la seva primera exposició individual en Platja de Cèrcol. Un any després es consagra professionalment dins del món de la pintura.
Matas fou pintor de la naturalesa –oberta al paisatge urbà i marí- executada a través d’una subjetivació, quant a la interpretació, que es val de tècniques que pertanyen, per herència, a d’impressionisme. Els seus temes són fruit de la realitat que l’envoltava i l’enamorava: des d’un racó íntim, a una oberta panoràmica, d’una riba del mar on reposen unes barques, a una mar que es perd en l’horitzó…
La seva obra va néixer d’una sòlida estructuració. Posseïa un gran domini del dibuix, cosa que li va permetre cedir al color tot el protagonisme, tant en el que correspon a la descripció o a l’expressió emotiva que la seva pintura desborda.
Una paleta on no hi faltava cap color i de la qual extreia les acurades pinzellades amb les quals els efectes lumínics eren vàlids per completar la representació i que utilitzava amb eficàcia descriptiva. Si la representació, en la seva obra, va néixer de ritmes acordats en la realitat que dibuixava, l’aportació cromàtica la realitzava vestida d’una poètica interpretació que deixava justificada i embellida en la plural figuració que conreava dins d’una versió que no perd l’objectivitat que la motiva. És a dir, una pintura del natural, al natural.
Trobem la seva obra en el Museu de Belles arts de Santander, en el de la Catedral de Girona i en la Pinacoteca Municipal Llegat Francesc Galí de Palamós entre altres espais emblemàtics.
