EN RECORD A RICARD PELLÓ

El passat 4 de desembre de 2018 ens deixava a l’edat de 84 anys l’actor i director de teatre Ricard Pelló. Naixia a Sant Feliu de Guíxols l’any 1934, fill d’un veí de Cullera (País Valencià).
Juntament amb la seva esposa, Roser Descayre, van fundar l’Agrupació Teatral Benet Escriba, col·lectiu que es va iniciar al 1986 i que ha mantingut viva l’activitat teatral a Sant Feliu de Guíxols, així com la implantació del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Sant Feliu que es troba en curs en la seva catorzena edició.
A mitjans d’aquest mes de gener ens vam desplaçar al domicili del matrimoni per xerrar una estona amb la Roser i recollir així el seu testimoni sobre la persona que l’ha acompanyat al llarg de més de seixanta anys.

Roser i Ricard, obra “Els Pastorets”, any 1965.

Roser Descayre destacava l’estimació que en Ricard sempre tenia per la família, un home íntegre i una persona molt capacitada, honrada i disposada a ajudar a tothom. Gran director, traductor i adaptador d’obres teatrals. Segons ella, en Ricard tenia moltes facetes, era una persona fantàstica i carinyosa i diu que t’estimava encara que no et comportessis correctament amb ell. Aquests dies estan sent durs perquè ens comentava que durant tota una vida ho havien fet tot junts però que la consolen trobar-se missatges com poden ser les dedicatòries que es varen fer als llibre de condols a la família, en què no es cansa de llegir les tendres paraules de suport de molts dels joves que varen començar amb la companyia teatral Benet Escriba a l’edat de 8 anys i que en l’actualitat ja són adults i que el recorden com un pare per a ells per la gran estima que van tenir en aquells anys d’infància.

Roser i Ricard, any 1956.

La seva història comença quan en Ricard feia dos anys que actuava a la Cataquística. Es van conèixer quan ella es va presentar perquè necessitaven a noies per a fer papers teatrals. En aquells moments Mas Dalmau els dirigia i Benet Escriba donava els últims retocs de la obra. Va ser per casualitat, ell interpretava el paper d’un jove que estava enamorat d’una noia a la qual perseguia i ella era l’encarregada de fer tot el possible per a què la parella renyís.

Roser i Ricard, obra “Ella i els pingüinos”, any 1976.

Després van venir obres com Els Pastorets, en què ell va interpretar a Satanàs i ella al Sant Miquel, llavors tot era molt diferent, s’havia d’interpretar en vers, català antic del 1905 i tenien una durada de tres hores i mitja. Però va haver de passar un temps fins que ell es va declarar, es varen arribar a enamorar i quatre anys més tard es varen casar.

Ricard i Alicia Calzada, obra “El retaule del flautista”, any 1996.

Amb l’ATBE han aconseguit un munt de distincions i premis arreu de Catalunya, entre els quals destaca, a nivell personal per la seva trajectòria i dedicació, el lliurat el mes de novembre de 2014 a Roser Descayre i Ricard Pelló per la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, així com la distinció Porta Ferrada d’Or, que l’any 1995 li va imposar a la parella l’Associació Turística Guixolenca per la seva trajectòria i promoció del nom de la ciutat fora de les nostres fronteres naturals.
Li donem les gràcies a Roser Descayre per aquesta estona que vam compartir i per deixar-nos clar que el seu és una bella història d’amor que va traspassar el teló.

Roser, any 2019.

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació