Aquest diumenge a les 8 del vespre, una gran gentada omplia el passeig del Mar a l’espera del pregó de Festa Major del col·lectiu de moteros guixolencs Els Pirates que, molt encertadament, delegava la responsabilitat en el Jordi Riera que té un gran domini de l’humor ganxó heretat del se recordat pare, al qual va nomenar indirectament al final de la seva intervenció.
Arribava entre la multitud, sota pal·li, com un cardenal, flanquejat pels companys de colla en una hemorràgia de cuir, ulleres Ray-Ban, gorres, barbes, bigotis, panxes i tatuatges que són el complement reglamentari per acompanyar a l’olor de la benzina al damunt de les venerades Harley Davidson.
Primera part del pregó de Festa Major a càrrec dels Pirates:
Segona part del pregó:
Al pregó, que editem a continuació, li manca la salsa d’en Jordi i la posada en escena a més de la rebuda espectacular que li varen fer els components de Percussió Ganxona però ens en podem fer una idea a partir del redactat:
Senyores, senyors; abans de començar el pregó de la festa major del 2011, i aprofitant la gran quantitat de gent que avui tenim aquí, voldria fer dues coses.
1.ª marxar corrents, però no ho faré, perquè com es pot comprovar en la majoria de les nostres parts abdominals, l’esport no es el nostre fort.
2.ª es presentar-vos qui som els Pirates, i intentar netejar la mala imatge que la gent en te dels grups de motoristes com nosaltres.
De fet els qui primer van tenir problemes amb nosaltres va ésser l’ajuntament que hi havia ara fa dotze anys, ja que ens hi vàrem presentar com associació , (les associacions es classifiquen per la seva activitat en l’àrea de cultura o l’àrea d’esports ) i quan ens varen veure no sabien a on posar-nos. Al final la solució va ser senzilla es va crear una nova modalitat d’associació (festes, bars i àpats). Salta a la vista que molt d’esport no en fem, i en quan a cultura…
Aquest any la comissió de festes ens ha demanat a nosaltres els Pirates, que fóssim els encarregats de fer el pregó de la Festa Major d’aquesta vila amb títol de ciutat, això ens fa sentir orgullosos, i a l’hora molt optimistes, ja que amb lo que costa la nostra contractació ,el consistori demostra disposar d’un pressupost extremadament elevat, almenys per la part destinada a les festes.
Qui som els PIRATES?
Com podeu comprovar, darrera aquesta indumentària que no es res més que una manera de identificar-se, tots i cadascun de nosaltres som gent de lo més normal, mireu si som gent normal que la majoria estan al paru.
Voldria presentar-vos algun dels nostres germans Pirates perquè pugueu comprovar vosaltres mateixos lo normals que arribem a ser.
El Pirata RIOS per exemple, normal del tot, va ser tancat a la presó injustament durant 7 anys, i dic injustament per que hauria de haver estat tancat duran 10 anys, va tenir sort de que totes les peces que va robar a casa d’aquell polític, ja eren peces robades i el jutge ho va tenir en compte. Mireu si es normal que quan el vaig conèixer, parlen li vaig preguntar per la seva família i hem va dir que eren 14 germans, sorprès li vaig preguntar si tots eren tant espavilats com ell i hem va contestar que no que en tenia 2 que treballaven.
Gràcies pirata RIOS.
Dues coses essencials ens uneixen a tots aquells que vivim el mon de la moto.
1.ª la passió per les motos i el sentiment de família que ens uneix.
2.ª la quantitat de lletres que devem als bancs.
Es un món car i algunes vegades requereix vertaders esforços. Per exemple el germà MARIUS.
El germà MARIUS es la imatge d’aquest esforç, penseu que per poder comprar-se la moto va haver de renunciar a un dels tresors que mes estimava de casa seva. La botànica, per poder fer front a la compra de la seva Harley es va haver de vendre les 500 plantes de maria que tenia a casa seva. (per consum propi).
Gràcies pirata MARIUS.
Com segurament la majoria de vosaltres haureu notat que de motoristes en hi ha de diferent tipus, els Racing amb els seus monos de colors i les seves motos que semblen de carreres, els guaperes, que a part de la moto se compren la roba mes cara del mercat. I nosaltres, catalogats com a moterus bruts, i no se perquè, potser la roba, o els tatoos o per anar peluts. Dins de PIRATES hi a gent molt neta i gent menys neta com a totes les famílies, però no es que es tornin bruts al fer-se PIRATES, ja ho eren abans.
Germà SERGIO.
El germà SERGIO per exemple ja era brut abans de fer-se motero, per que us feu una idea, un dia li va sortir un compromís i va decidir rentar-se les mans amb sabó i va trobar un rellotge que havia perdut feia anys.
Gràcies pirata SERGIO
Ens pregunten moltes vegades perquè molts de nosaltres portem pel a la cara.
1.ª per que no ens han vist el cul.
2.ª no es res mes que per amagar defectes. La majoria de nosaltres no es que siguem guapos del tot, lletjos tampoc, però tenim una cara difícil de mirar. Això els homes per que les nostres dones cap porta barba, però clar com que sempre us quedeu miren més avall…
El germà SALVADOR
El germà SALVADOR darrera d’aquesta barba us he de dir que no es lleig, de petit si que ho era, quan va néixer els seus pares el varen lligar a la pota del llit fins que va passar el metge i els hi va dir que ja el podien deslligar que allò era una criatura. Mireu si era lletget pobret que la seva mare en comptes de donar-li el pit li donava l’esquena.
Gràcies germà SALVADOR
Be i ara que ja ens coneixem anem pel pregó de la festa major.
Els PIRATES volem fer un pregó sobretot positiu i intentar ressaltar les parts bones de les coses del nostre poble.
Primer cal avisar, per aquells que ens visiten de fora, que el caràcter dels vilatans de sant Feliu es una mica difícil, i agrair de cor a tots els forasters que ens visiteu per primera vegada, que hagueu triat la nostra ciutat per passar aquests dies, i sobretot els forasters que ja heu vingut en altres ocasions donar-vos les gràcies el doble, per que amb l’oferta d’oci que tenim en aquest poble, ja s’han de tenir pebrots per tornar.
Però la nostra festa major es diferent, m’atreviria a dir que es la millor festa major del món. I per això us volem animar a fer-ne propaganda i a vendre la nostre festa arreu, ja que es un dels tresors que ens queden.
Us deia abans que el caràcter ganxó es una mica complicat, en general tenim tendència a buscar la part negativa de les coses, però això ho podem canviar.
Com? Us preguntareu
Doncs donant-li la volta als problemes i veient sempre el costat positiu. Per exemple:
Fent una mica de memòria en el temps, quan es va construir l’hospital a Palamós, en realitat es tenia de haver-se fet a Sant Feliu, la primera reacció de la gent ganxona va ser queixar-se i protestar, mal fet, això tenia la seva part positiva i els governants d’aquell moment ho varen saber fer molt bé. Des de que es va obrir l’hospital a Palamós que a Sant Feliu no hi ha tants malalts.
O per tocar un tema més recent com pot ser el museu Cousteau que s’havia de construir al port de sant Feliu i que finalment no va poder ser, reacció de la gent, queixar-se i despotricar del consistori. Part negativa del problema.
La part positiva; per què volem un museu de peixos, si a casa nostre tenim uns magnífics restaurants on podem trobar els peixos que volem, i com millor estan, voltats de patatetes i suquet. Aprofitem la nostre oferta gastronòmica.
I ha molta gent que es queixa de que el comerç a casa sant Feliu no acaba de funcionar, diuen que pels horaris, protesten per què la majoria son tancats els diumenges a la tarda i que el poble es queda sense ningú.
Siguem comprensius amb els nostres comerciants, penseu que la majoria son persones normals com nosaltres i que també necessiten fer les seves compres, i si no tanquessin el diumenge a la tarda no podrien anar a comprar a platja d’Aro.
Un altre cosa que ens fa posar nerviosos i queixar-nos es quan anem per un carrer amb el cotxe i el trobem tancat per obres (sobretot quan s’acosten eleccions) els ganxons sempre anem amb pressa, mal fet. Mirem la part positiva que ens provoca aquella zanja del carrer, i aprofitem les seves avantatges, ens servirà per aprendre idiomes nous, per què menys català i castellà i podem sentir de tot.
Ara toca el tema dels indignats, que no se perquè en diuen el moviment dels indignats si estan tot el dia parats, no es mouen. En aquest cas els pirates no hem sabut trobar-li la part positiva, nosaltres també ens considerem indignats, indignats amb tots els governs municipals del nostre poble des de fa 12 anys i fins avui, que es el temps que fa que està format el nostre grup, hem viscut quatre alcaldes diferents un Motas, un Lobato i dos Albons, i hem de dir que tots se’ns han portat bé i ens han ajudat, i no poder queixar-nos d’ells ens indigna.
Ara toquem un tema de rabiosa actualitat, hem sabut que alguns veïns de la zona de l’edifici del port( Joan I,) han tirat endavant unes denúncies per acabar amb la festa major situada al port, diuen que es insuportable el soroll que han de aguantar aquests dies de la festa major, i que no estan disposats a fer-ho. Nosaltres els hi volem fer costat, perquè entenem el seu problema, no poden descansar en un poble de la costa la primera setmana d’agost que es quan mes gent tenim a sant Feliu, i que molta culpa d’això la te precisament la nostra festa major , volem demanar als responsables del nostre consistori, treure la part de fira situada al port, durant els dies de la festa major, i després donar facilitats a als firaires per muntar les seves atraccions al port durant la resta de l’any, i així d’aquesta manera tenir una oferta d’oci a la nostra ciutat que engresqui a tota la gent de fora a visitar-nos.
Tot això ho dic així ja que el dia del pregó se’ns permet fer comentaris i crítiques que no son políticament correctes moltes vegades, però si jo digues el que penso i com ho penso, diria a aquestes persones que si no està contents que fotin el camp, que per culpa de gent com aquesta es perden festes i tradicions de fa molts anys.
per acabar, i com podeu veure, totes les coses tenen la seva part positiva i negativa i jo us demano des d’ aquí, que siguem positius, i que fem de sant Feliu la ciutat que es mereix, tenim el paisatge, tenim el temps i tenim la gent. Juntem-ho tot i fem de sant Feliu una ciutat on disfrutar i que tots els visitants se sentin una mica gelosos de nosaltres per poder gaudir d’un poble com el nostre, i sobretot d’una festa major com aquesta que es la millor del món. I volia acabar amb les paraules d’un personatge de sant Feliu pintor i cantant d’havaneres que sempre acabava igual dient: bon Nadal i feliç any nou.
