I després

Avui presentació del llibre de Patrícia Langdon-Davis sense el prologuista M.Tree

Compartiu aquesta història

Aquest divendres, 25 de novembre a les 19 h, a la sala d’actes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc la presentació del llibre El gat, unes llavors i quinze llibres de Patrícia Langdon-Davies, vint-i-setè volum de la col·lecció “Josep Pla” de la Diputació de Girona.

La presentació d’aquesta nova publicació no podrà comptar per qüestions personals amb la presència de Matew Tree però sí que hi participaran: Xavier Soy, vicepresident i diputat de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social de la Diputació de Girona; Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols; Lluís Muntada, director de la col·lecció, i de l’autora, Patrícia Langdon-Davies.

La publicació està basada en les vivències de Patrícia Landgon-Davies a Catalunya, d’ençà que ella i el seu marit, el famós reporter de guerra John Langdon-Davies, s’hi van establir provinents d’Anglaterra. El llibre, escrit en clau biogràfica, relata els detalls de la vida quotidiana de Patrícia Landgon-Davies, especialment durant els anys de postguerra, quan el matrimoni va regentar Casa Rovira, una pensió de Sant Feliu de Guíxols destinada a acollir turistes estrangers, majoritàriament britànics.

L’any 1950 Patrícia Langdon-Davies i el seu marit, John Langdon-Davies van deixar Anglaterra per establir-se de manera permanent a Catalunya.

El relat autobiogràfic de l’autora comença en aquest moment vivencial, quan el matrimoni va instal·lar-se primer a Premià de Dalt i després a Sant Feliu de Guíxols, portant com a equipatge personal “el gat, unes quantes llavors de zínnia (la seva flor anglesa preferida) i una col·lecció Hamish Hamilton de quinze petits volums de clàssics anglesos”.

Amb El gat, unes llavors i quinze llibres. Una anglesa ve a viure a Catalunya el 1950 el lector, per una banda, podrà apropar-se a la vida a Catalunya en ple franquisme i per l’altra, conèixer en profunditat Casa Rovira, de Sant Feliu de Guíxols, “un dels hotels més insòlits de la Costa Brava de la postguerra”, segons explica l’escriptor Matthew Tree en el pròleg del llibre, destinat a atraure turistes estrangers, majoritàriament britànics.

Tamisat per agudes observacions i per una ironia finíssima, aquesta autobiografia té una doble virtut: projectar, d’una banda, la personalitat singular d’una dona i d’una família que va assumir una palesa catalanitat i, de l’altra, explicar-nos, als autòctons, quina és la nostra manera de ser i com som vistos.

El més llegit

I després