I després

Nota de MES, Moviment d’Esquerres SFG: En relació a l’aprovació inicial del Projecte d’Ampliació del Museu Thyssen de Sant Feliu

Compartiu aquesta història

Nota de MES, Moviment d’Esquerres SFG: En relació a l’aprovació inicial del Projecte d’Ampliació del Museu Thyssen de Sant Feliu

En el ple que es va celebrar el passat dijous dia 25 d’agost, el govern va portar a aprovació inicial el projecte d’obres del futur museu Thyssen de la nostre ciutat.

Concretament el títol administratiu (hem de dir que molt revelador) és “projecte bàsic i executiu de reforma i ampliació del monestir de Sant Feliu de Guíxols per ubicar-hi el Museu Carmen Thyssen”.

Un cop passat el període de “propaganda”, finalment ha arribat la fase pròpiament administrativa del projecte i hem pogut tenir accés als documents i estudiar-los. Un cop analitzats, MES-Moviment d’Esquerres va votar en contra d’aquesta aprovació inicial en base a les següents consideracions:

I.- El monestir hi perd amb el canvi de projecte.

Cal recordar que aquesta és la tercera proposta que es presenta després dels projectes d’ubicació a l’antic hospital municipal i a Can Serra Vicens.

Ha quedat clar que el govern va descartar aquesta última ubicació (projecte de Can Serra Vicens) molt frívolament.

Continuem defensant que és la millor proposta que ha tingut la ciutat sobre la taula i que en cap cas el que ahir es va presentar justifica abandonar-lo ja que és clarament menys respectuós amb el Monestir i seu valor patrimonial.

El que es planteja es construir un adossat al Monestir (“cubicle”) que el desnaturalitza i representa una agressió a un monument històric que és Patrimoni Nacional.

El projecte d’anella cultural a l’entorn del Monestir s’abandona definitivament al renunciar a un acord per la fàbrica de Can Serra Vicens i es torna a obrir la porta a la construcció d’habitatge just davant del monument més emblemàtic de la nostra ciutat, la Porta Ferrada.

II.- 8 anys després el govern té el projecte més endarrerit de com el va trobar.

S’ha retrocedit en la gestió financera i urbanística.

El govern va reconèixer en el ple d’ahir que ara queda un periple administratiu per recórrer per tal d’aconseguir l’aprovació definitiva i els recursos necessaris.

Ahir va quedar clar que el govern no té resolts encara aquests dos aspectes fonamentals que sí havien quedat clars amb les anteriors propostes.

Després de dos mandats ja es pot afirmar que aquest govern haurà deixat el projecte de Museu Thyssen més endarrerit de com el va trobar tan pel que fa a la gestió administrativa com als compromisos de finançament.

III.- El projecte no compleix amb el que es va prometre.

Després de la compra de part de l’espai de Can Blasco el govern va anunciar “un nou edifici” que s’ubicaria “a través dels jardins del Monestir” que s’acabaven d’adquirir.

El projecte que es va presentar ahir no compleix amb aquestes promeses.

La proposta que inicialment es presentava com un complement que millorava el Monestir i els seus entorns, ara és una agressió fragrant.

També es va faltar a la veritat quan es va afirmar que tot plegat significaria un estalvi. Es va assegurar que amb la nova proposta es reduirien els costos a menys de la meitat. A l’hora de la veritat el cost d’aquest projecte és similar al que ja s’havia plantejat.

Tampoc els terminis que es van anunciar es van complir. L’alcalde Motas ha anunciat diverses vegades l’obertura del museu (per l’any 2020 primer i per l’any 2023 després).

Avui ja resulta evident que tot plegat es tractava de fugides endavant.

IV.- S’han perdut les exposició temporals al Palau de l’Abat.

A tot això el govern ha acabat de malbaratar durant aquest mandat la proposta de les exposicions que es feien a l’espai Thyssen (Palau de l’Abat) i portem ja uns anys sense exposicions al espai Thyssen.

Primer es va excusar en que les obres eren imminents als entorns i que per això no es feien les exposicions; més tard es va fer servir d’excusa la pandèmia.

Finalment aquest any ja no s’ha pogut amagar la incapacitat del govern per continuar amb aquella gestió.

Amb això la ciutat i el projecte ha perdut un gran actiu.

Hem de recordar que la ciutat havia aconseguit sorprendre (pels seu èxit) als sector més incrèduls amb el projecte Thyssen a Sant Feliu de Guíxols i per extensió a la Costa Brava.

Les exposicions en el seu moment tingueren més de 30.000 visitants (la primera i la segona exposició van tenir 38000 i 36000 visitants respectivament) aquests resultats foren quelcom que va fer convèncer molts responsables de que la possibilitat d’un museu a Sant Feliu és viable.

Aquest actiu també l’està deixant perdre aquest govern.

Passar de les exposicions de l’espai Thyssen al Palau de l’Abat a una mostra que consisteix en projeccions de diapositives a les parets de l’edifici és la constatació d’un fracàs absolut.

El més llegit

I després