I després

50 ANYS DE LA TROMBA MARINA A SFG

Compartiu aquesta història

El Setmanari Àncora publica en el seu darrer número un article de Joan Canadell en el qual recorda el cinquantenari de la tromba marina que es va formar fa mig segle davant de la costa de Sant Feliu i que es va convertir en un esdeveniment que es continua recordant pels qui la varen poder contemplar: “El passat dia 2 de setembre es varen complir cinquanta anys del fenomen meteorològic espectacular que va viure la nostra ciutat i representà per Sant Feliu ser portada en els principals diaris del país i de molts països europeus així com notícia destacada en els butlletins informatius de les emissores de ràdio catalanes; em refereixo,és clar, a la tromba marina de grans proporcions i que per la proximitat a la costa així com pel recorregut que realitzà, aixecà una inusitada expectació i angoixa entre els guixolencs i visitants estrangers que aquell 2 de setembre seguien estiuejant a la nostra ciutat.
Tal com ja vaig escriure en altres ocasions en aquest mateix setmanari utilitzant les dades recollides i anotades, aquell dia, a les pàgines d’un dels meus primers dietaris de joventut sobre el fenomen esmentat, ara cinquanta anys després, torno a fer ús d’aquelles notes per donar-li la transcendència que aquell fet es mereix.
Llegeixo i transcric del meu dietari: “Entre quatre i cinc de la tarda, el cel ha començat a enfosquir-se i els ciutadans de Sant Feliu i les seves rodalies, ens hem vist sorpresos per la formació d’una impressionant tromba marina.
L’esfereïdora columna que devia tenir uns vuit-cents metres d’alçada i un diàmetre aproximat d’una cinquantena de metres en la superfície del mar –la base–, s’ha format a l’altura de la Punta de Garbí i a només uns centenars de metres de la costa, diàmetre que ha anat augmentant a mesura que anava desplaçant-se en direcció a Sant Pol en mig d’un impressionant moviment giratori i una considerable remor.
La màniga, tal com acabo de deixar entreveure, ha passat amb una certa lentitud enfront de la badia guixolenca i, mentre els pescadors i en general la gent de mar atemorits davant tan colossal fenomen abandonaven les embarcacions que en aquells moments es trobaven amarrades a l’escullera del port, aquest hagués quedat completament desert de no haver estat per la imprudència d’alguns eixelebrats que, amb el cotxe, s’hi han acostat desafiant el perill. La màniga s’ha trencat entre la cala Ametller i la punta del Mulà, és a dir, poc abans d’arribar enfront la platja de Sant Pol.
Com és de suposar, el fabulós fenomen ha despertat l’atenció de nombroses persones en haver pogut observar-lo pràcticament des de tots els indrets de la ciutat, entre aquestes, els nombrosos turistes que segueixen passant, encara, les seves vacances a Sant Feliu.
És de remarcar que, fins i tot, en la majoria de les fàbriques s’ha fet un petit recés perquè els obrers poguessin tenir l’oportunitat de seguir les evolucions de la tromba des del carrer. El lloc,però, més concorregut i per tant escollit pels ciutadans, ha estat el Passeig del Mar. Allí s’hi ha format el punt de reunió més important donat que la visió, especialment des de la barana del mar, era immillorable.
Per tenir una idea més aproximada del temor que ha despertat la tromba, esmentaré el fet que les principals emissores de ràdio barceloneses com ara: Radio Nacional de España a Barcelona, el Centro Emisor del Nordeste, Radio Barcelona i La Veu de la Costa Brava de Palamós, entre d’altres, han aturat les emissions dels seus programes per poder informar la navegació que es trobava en aquesta zona marítima, de d’imminent risc que existia ja que, a més de l’esmentada màniga, se n’havien comptabilitzat altres vuit, escampades al llarg de l’horitzó comprès entre Tossa de Mar i les Illes Medes.
Sortosament, el perill d’inundacions que existia d’haver descarregat a les terres de l’interior o a la mateixa franja costanera tota la quantitat d’aigua emmagatzemada,
ha quedat ben aviat descartat en tenir coneixement que ho havia fet mar endins”.

El més llegit

I després