Aquest cap de setmana ha fet just 100 anys que els guixolencs podien contemplar per primera vegada el pas d’un avió i l’aterratge a l’esplanada de Sant Pol que va congregar 8.000 persones.
L’any 1911 tothom parlava de Julien Mamet, el primer pilot que va exposar aquell estrany ocell a l’hipòdrom barceloní de Casa Antúnez. Poc després fou el famós Vedrines qui fent el vol París-Madrid es convertiria en el primer heroi popular de la naixent aeronàutica.
Però Sant Feliu de Guíxols també viuria aviat un episodi que cal rememorar atès que, empresaris ganxons, varen contemplar la possibilitat de fer una exhibició aèria que va rebre el suport immediat de diverses societats locals de l’època com el Casino La Constància que va aportar 300 pessetes (en garantia) per a l’esdeveniment, i autoritzava al Sr.Ensesa i al secretari per tal que poguessin assistir a les reunions que calguessin per a l’organització d’aquest esdeveniment que patrocinaria l’Ajuntament guixolenc amb una aportació de 1.000 pessetes.
Un dels aviadors que en diverses exhibicions efectuades a França destacava per la seva atrevida i original forma de pilotar, era el jove Lucien Demazel que es va desplaçar a Sant Feliu amb el seu company, Mr. Lobatut a mitjan novembre, per comprovar personalment el lloc destinat a l’aterratge: la platja de Sant Pol – S’Agaró.
Els pilots es varen hostatjar a l’Hotel Marina on varen desvetllar a la premsa del moment (el setmanari Ciutat Nova) que les clàusules del contracte estipulaven que havien de volar a Sant Feliu els dies 7 i 8 de desembre i que, si per causes de força major no fos possible, haurien de fer-ho el dia 14.
L’aparell havia de ser un biplà sistema Demazel, és a dir, construït pel propi aviador, que era de tipus militar, que incorporava un motor de 100 cavalls, una hèlix de 2’70 m. que donava 1.200 revolucions per minut, que pesava 360 Kg. que es convertien en 600 amb el combustible, l’oli, l’aviador i el passatger i que podia assolir una velocitat de 120 km./hora.
Aquell esdeveniment mereixia una atenció molt especial atès que eren conscients que s’estava a punt d’escriure’s una de les pàgines més importants de la història moderna i es varen crear tres comissions; la de propaganda, l’administrativa i la de l’esport. A més a més calia preveure tot un seguit d’actes paral·lels i amb tal motiu, es va aixecar un envelat al passeig del Mar i es programaren festes populars, sardanes, balls, etc.
Arribava el dia més esperat, el 7 de desembre de 1913. A la Ciutat Comtal el sol lluïa i no hi havia núvols. Demazel feia diversos vols de prova sobre la gran ciutat abans de fer realitat l’esperat raid Barcelona-Sant Feliu de Guíxols.
El trajecte que el biplà va seguir fou el de la costa i diuen les cròniques que fou el primer humà que va poder contemplar per primera vegada les més meravelloses perspectives de la Costa Brava des de l’aire. Al llarg del recorregut molts habitants dels pobles del Maresme i de la Costa Brava Sud treien els seus mocadors i saludaven al seu pas. Les seves anotacions apuntaven que al cap de mitja hora passava per Arenys de Mar, també es destaca el seu pas sobre la Vila Vella de Tossa de Mar fins que va enfilar el gran punt de referència, la Punta de Garbí. Allí faria una espectacular maniobra i s’endinsaria cap al centre de Sant Feliu on hi va fer una “passada” tot i que el destí final eren els terrenys habilitats a Sant Pol, on aterraria sense problemes aparents.
Aquella mateixa memorable diada del 7 de desembre de 1913, i també en dies successius, Demazel realitzaria diversos vols d’exhibició. El diari La Vanguardia del dia 8 publicava “El aviador francés Lucien Demazel ha efectuado cuatro vuelos a la altura máxima de 1.550 metros, siendo ovacionadísimo . La tarde era espléndida y asistieron unas 8.000 personas”.
Durant la seva estada Demazel va fer nombrosos baptismes d’aire especialment als espònsors , empresaris com Ramón Bonet i altres que varen fer aportacions per possibilitar l’espectacle i també va fer vols turístics.
Finalment, el dia 10 de desembre de 1913, havent dinat i davant d’una gran multitud que li havia mostrat la seva admiració en actes diversos i pels carrers de la vila, l’acomiadava mentre s’enlairava amb rumb a Barcelona on va aterrar-hi a les 14:25 h. sense cap novetat. Fins 21 anys més tard, l’any 1934, no es viuria cap altre festa de l’aviació a les nostres contrades amb motiu del Rallye Costa Brava d’aviació a Ridaura.
Però Lucien Demazel no només no seria oblidat sinó que justament, 50 anys més tard, es va commemorar aquell episodi històric. La mateixa noia que li va donar el ram de flors mig segle enrere, li va tornar a donar a la tornada. Es varen organitzar actes molt emotius per reviure el primer raid aeri entre dues ciutats a l’estat. L’alcalde de l’època, Joan Puig, li va lliurar una placa en nom de la ciutat i durant aquells set dies de desembre de 1963 un sopar de gala als salons del prestigiós Hostal de la Gavina donava l’oportunitat al pilot de rememorar l’històric viatge.
Demazel deia en alguns apartats del seu parlament: “Entre 1913 i 1914 vaig realitzar més de setanta viatges per Espanya. Tot varen ser molt grats, però l’arribada a Sant Feliu i el vol que em va conduir fins aquí fou el més gran i agradable que recordo”.
L’aviador destapava un secret que fins la data no havia transcendit: “Tot i que el meu viatge va semblar que s’havia desenvolupat amb normalitat, vaig passar molta por i vaig témer que es frustrés. Dels deu cilindres que tenia el motor del meu biplà, tres varen deixar de funcionar en ple vol. El meu avió anava perdent alçada i veia com s’acostava perillosament als cims de les muntanyes. Gràcies a Déu vaig poder arribar, amb un immens alleujament, a aquesta pista de Sant Pol. L’any 1492 Colom va descobrir Amèrica y jo, l’any 1913, vaig descobrir la formosa ciutat de Sant Feliu de Guíxols”.
Després de donar les gràcies a les diverses autoritats i presidents de les línies aèries, va acomiadar el seu parlament tot dient: “Mai els oblidaré. Gràcies per l’acollida que em varen dispensar l’any 1913. Gràcies per haver-me invitat avui i per haver-me acollit en aquest sumptuós hotel. El meu amor resta entre tots vostès. Gràcies”.
El brindis fou molt emotiu i Demazel va tornar a França deixant l’empremta que només els grans personatges poden desprendre. Avui un carrer porta el seu nom a Sant Pol, just on va fer una gran proesa com a representant de la modernitat de principis de segle i que va ser capaç de reunir 8.000 persones que varen veure a pam i toc a l’autèntic home-ocell de l’època: Monsieur Lucien Demazel. (Premeu a sobre de les fotos per ampliar)
