Pros i contres esport infantil

El passat divendres 26 d’abril, tingué lloc una nova conferència del cicle Salut i Societat, que organitza la Càtedra Martí Casals de la UdG conjuntament amb l’Espai del Metge i de la Salut Rural. En aquest cas, la xerrada es va fer a la biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro i fou a càrrec del Dr. Miquel Rissech (Consultor Sènior de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Clínica Teknon de Barcelona i la Clínica Bofill de Girona), que ens va parlar sobre els avantatges i inconvenients del nen i l’esport.
El Dr. Rissech va explicar que els humans estem fets per estar físicament actius, i si som com som, és com a conseqüència dels canvis motrius que hem experimentat amb l’evolució. La construcció del nostre cos, cervell i sistema nerviós central està lligat a aquesta motricitat. Tots nosaltres hem acumulat fins a 10.000 hores d’exercici al llarg dels 8-9 primers anys de la nostra vida, però avui en dia l’entorn social i mediambiental no permet als nens moure’s com abans. A la societat actual, amb noves formes d’oci i temps lliure, els nens es passen moltes hores asseguts davant de la pantalla de l’ordinador i de la TV, i això promou el sedentarisme. Per créixer de forma saludable necessitem l’estímul de l’esforç físic diari, el contrari ens fa malaltissos. Hi ha doncs un desajust entre el nostre disseny corporal i l’estil de vida actual. Per això pediatres i tots els qui es dediquen a la salut infantil i juvenil veuen com malalties que no són pròpies de la infància, com diabetis, obesitat, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, etc. van apareixent en els nostres nens. En aquests moments, la taxa d’obesitat infantil a Espanya és de les més altes d’Europa.
Avui dia, l’exercici físic obligatori durant l’horari escolar és de 2 hores setmanals i les recomanacions de la Societat Americana de Medicina Esportiva  diuen que per portar un estil de vida saludable calen de 3 a 5 hores setmanals d’exercici. Així doncs, s’ha de complementar amb exercici extraescolar , no importa el tipus d’exercici físic, s’ha de plantejar sempre com un joc, prioritzar el caràcter educatiu, evitar sobrecàrregues físiques o psicològiques, esperar als 9 anys per iniciar-se en un esport, i si pot ser fer-ne més d’un, i esperar fins als 17 anys per fer musculació, encara que podem ser més flexibles amb la tonificació muscular.
Per altra banda, el Dr. Rissech va explicar que el risc de Mort Sobtada existeix i és present en qualsevol tipus d’esport i a qualsevol edat, però aquest dependrà de l’esforç a què sigui sotmès el cor, donat que afecta aquells esportistes amb activitat molt intensa o aquells poc entrenats que exigeixen molt al seu cor. El risc de Mort Sobtada és mínim en aquells que fan una activitat física contínua però moderada. No és convenient prohibir l’exercici físic, tant si el nen està sa com si té una cardiopatia. El nen s’ha d’entrenar perquè el treball progressiu modula la resposta cardiovascular i amb l’entrenament la resposta sempre serà positiva. S’han de fer controls mèdics de seguiment clínic als esportistes, i en la història clínica valorar marejos, pèrdua de consciència, taquicàrdia, dolor precordial, etc. L’exploració física i la realització de l’ECG basal són els pilars bàsics de diagnòstic. L’Ecocardiograma, la Prova d’Esforç i la Ressonància Nuclear Magnètica són altres proves que faran en funció de les troballes clíniques o la simptomatologia que presenti el nen.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació