Comunicat del CAP
El Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu de Guíxols informa que durant les dues setmanes de festes de Nadal, del 26 de desembre fins al 8 de gener, s’atendran de forma prioritària els casos d’urgències.
Per tant, es recomana als usuaris/-es que actuïn amb antelació i previsió, i procurin realitzar totes les gestions i tràmits (receptes, seguiments…) abans o després d’aquestes dates.
Durant aquestes dues setmanes, l’atenció sanitària es farà per la planta baixa (accés per la porta del carrer de Comerç). L’accés pel Parc de Miquel Murlà restarà tancat aquestes dues setmanes.
Disculpeu les molèsties.
Moltes gràcies.
Conferència del Dr. Antoni Beltran
Divendres es va celebrar a la Sala Albertí del Monestir una xerrada dins del cicle Salut i Societat, organitzada per la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural conjuntament amb l’Espai del Metge i de la Salut Rural, sota el títol “Del rogall al cap-rodo”.
Hem trobat un article molt il·lustratiu i interessant, referent a aquesta xerrada al diari El Punt Avui, escrit per Emili Agulló que diu textualment:
El català mèdic fa salut
El doctor Antoni Beltran reivindica el vocabulari tradicional per referir-se a les malalties i critica l’estandardització dels noms i els castellanismes
Si es permet la metàfora, el lèxic del català referit a la salut i les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització i el contagi del castellà, però amb unes quantes fregues i potingues receptades pel doctor Antoni Beltran, el malalt es pot guarir de la gamadura o galipàndria.
Beltran, metge de l’ABS de Sant Feliu de Guíxols, fa anys que apunta en una llibreta les expressions que sent a dir als pacients d’edat avançada, paraules que “fa 20 anys es feien servir amb normalitat” però que s’han perdut en detriment de castellanismes, tecnicismes i la simplificació uniformitzadora que empobreix la llengua.
En una conferència organitzada per l’Espai del Metge Rural al Monestir de Sant Feliu, per exemple, Beltran va esmentar les diverses maneres de referir-se a les ferides: una esgarrinxada, pelada, trenc (si és al cap), un trau (si és un tall profund), un xavec (si el tall és fet amb un ganivet esmolat). També una xulla, quan al camp hom prenia mal amb la destral. I si, després d’un fort tusto o tustarrada, el cap no acabava esberlat o esbardellat com una magrana, el cop se saldava només amb un nyanyo, banya o bossoga. El públic va recordar que les ferides, a més d’infectar-se, s’enverinen, poden fer zub-zub i esdevenir una posterma.
El doctor també va apuntar una llarga llista de mots catalans com a antídot per a paraules i expressions importades del castellà, com ara sacsó –michelín–, rogall, –ronquera–, donar consol –millor que alleujar o aliviar–, granitxada –sarpullit–i recargolament o rampell de ventre –per comptes de retortijón–.
L’auditori va escoltar-se la conferència amb paper, llapis –per retenir la bateria de mots– i somriures, ja que hi va haver temps per a expressions populars –com ara una de ganxona: estar botit com un calàpot (gripau), quan s’ha menjat massa i no s’ha paït bé– i d’altres de més escatològiques: rebomboris, esventrellaments, raconades, veixines i panderos. Beltran va tancar el seu discurs amb una crida a no deixar perdre aquest lèxic: “Que ningú no es pensi que són expressions arcaiques o de pagès […] igual que ara poca gent diu sello, aquestes paraules es poden recuperar en el futur.”
