Litigi entre una veïna i el S’Agaró Hotel

La propietària d’un habitatge construït a l’entrada de la urbanització de s’Agaró, Francesca Guerrero, ha demandat els responsables del S’Agaró Hotel, limítrof amb el seu xalet, per reclamar la titularitat de 132 metres quadrats de jardí que l’estiu passat una empresa contractada per l’hotel va aplanar, amb l’enderroc de la tanca de rocalla i el desbrossament de les plantes i vegetació que hi creixien. Segons informa el diari El Punt Avui, el tros de terreny limita amb el domini maritimoterrestre i des de l’hotel, on diuen que els pertanyia des de la dècada dels anys vint, l’han cedit a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro segons el conveni que va permetre la reurbanització de l’entrada principal a la urbanització de s’Agaró Vell.
Guerrero esgrimeix l’escriptura de la seva finca, que va adquirir l’any 1982 i que situa el límit “a migdia, amb la platja del mar”. “Si el tros de jardí hagués estat de l’hotel, hi posaria que al sud limitem amb la seva parcel·la i no amb el mar”, es queixa. Com a proves també acredita un permís d’obres visat per l’Ajuntament l’any 1984, per a la construcció del mur perimetral de la parcel·la –també al voltant del terreny en discòrdia–, i respecte al pagament de l’IBI, tot i que a l’hotel diuen que va a càrrec d’ells, Guerrero ha trobat un document a l’arxiu del cadastre que la reconeixeria com a titular. Els tècnics del consistori, mentrestant, es limiten a recordar que des de principis del segle XX la façana litoral de l’àmbit ha canviat radicalment i és difícil precisar on arribava la platja.
El gerent de l’hotel, Albert Sibils, explica que des de fa pràcticament un segle, quan es va construir l’establiment original, el Monumental Hotel, els promotors van permutar una horta que hi havia al mig dels terrenys pel solar on es va aixecar la casa. “L’anterior propietari de l’habitatge s’ho va apropiar durant els anys que l’hotel havia estat tancat i va fer creure a la dona que la porció també entrava en la venda”, aventura el gerent. Segons Sibils, quan van posar en marxa l’establiment Guerrero “es va oferir a regar les plantes d’aquell extrem”, perquè les tenia a tocar del seu jardí. Entre els arguments legals de la demanda presentada per la veïna, de fet, es remet al dret d’usucapió, la figura legal que preveu que qui ha ocupat pacíficament un bé immoble durant un termini d’entre 10 i 20 anys passi a ser-ne propietari de dret.
Sibils posa en qüestió que es pugui considerar el tros de jardí, ja que recorda que el terreny està qualificat d’espai lliure de titularitat privada en el POUM i, segons el conveni dels propietaris de s’Agaró amb el municipi, s’havia de cedir gratuïtament per reconvertir-lo en zona verda pública. Tot i això, la justícia dictaminarà al novembre qui té raó.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació