I després

La darrera etapa a Catalunya de Rafael Patxot, propera xerrada al Museu d’Història

Compartiu aquesta història

Aquest divendres 22 d’octubre a les 19.30 h. Jordi Soler, cap de la direcció territorial nord de l’Oficina de Parcs Naturals de la Diputació, i Joaquim M. Puigvert, historiador ens parlaran sobre “Masia Mariona: la darrera etapa de Rafael Patxot a Catalunya”. La conferència ha estat organitzada conjuntament per Mall Associació Guixolenca de Cultura i l’Ajuntament-Museu d’Història.
Rafael Patxot, nascut el 1872 a Sant Feliu de Guíxols en el si d’una família ’industrials, va consolidar la seva vocació científica durant els seus anys d’estudi a Anglaterra. La física, l’astronomia, la meteorologia eren les ciències que més l’apassionaven, però tingué també un gran interès per les millores socials i va desplegar moltes iniciatives adreçades a proporcionar oportunitats als col·lectius socials menys afavorits. A través d’una de les fundacions que ell va impulsar va dur a terme el projecte del Cançoner Popular de Catalunya, una obra sense precedents sobre la música popular catalana, així com l’Estudi de la Masia Catalana, un extraordinari recull fotogràfic de la Catalunya rural de principi del segle XX, i que fins al 31 d’octubre és el motiu d’una exposició temporal al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
La masia Mariona és una edificació singular situat al Parc Natural del Montseny. Va ser edificada entre 1926 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras. Aquest casal havia de ser l’espai de repòs de la seva família, però l’esclat de la Guerra Civil va estroncar aquella idea i tota la família va haver d’abandonar el país i la casa ha romàs desocupada fins als nostres dies.
Rafel Carreras Patxot, nét de Rafael Patxot, va cedir la propietat de la masia a la Diputació de Barcelona amb la condició que tingués una destinació pública al servei del país i la cultura i guardés memòria de les persones que, com Rafael Patxot, van destinar els seus esforços i els seus recursos a servir ideals vinculats a la cultura i al progrés i ho van fer amb excel·lència, sacrificant molt sovint interessos particulars. En aquest sentit les obres de rehabilitació han respectat la voluntat del senyor Carreras i la planta baixa de l’edifici dóna compte, en cada una de les seves dependències, dels àmbits d’activitat cultural que va desplegar Rafael Patxot al llarg de la seva vida.

El més llegit

I després