Finalitzen les excavacions al Monestir de SFG i es reconeix el treball previ de Lluís Esteva

Just abans de començar el pont de la Puríssima, els arqueòlegs que els darrers mesos s’han endinsat al subsòl del voltant del Monestir de Sant Feliu, han endreçat les eines i han marxat cap a la Universitat de Girona després de les darreres prospeccions efectuades a la zona annexa a la Porta Ferrada que anomenen “el celler”
En tot el sector han acabat de sortir tota una sèrie de murs de diferents èpoques com la baix imperial i també medieval, per tant, diverses fases en un mateix espai que es van sobreposant unes damunt de les altres i que confirmen l’ús que s’ha fet en diferents èpoques d’un mateix espai.
Les conclusions provisionals de l’equip d’arqueòlegs són les d’una campanya molt positiva que els ha ajudat a acabar de completar informacions de zones que ja s’havien excavat prèviament amb la possibilitat d’ampliar a alguns espais encara inèdits i el més positiu ha estat incidir en el celler, a peu de la Torre del Fum on ja Lluís Esteva va fer les primeres prospeccions.
En aquest espai es destaca l’estudi del mausoleu que encara queda, del qual no es feien una idea de com era i amb els treballs actuals han trobat que és un testimoni extraordinari amb la porta i les estructures que l’envolten.
En realitat, els ciutadans, hem pogut ser testimonis visuals del més espectacular, que ha estat la retirada dels esquelets del cementiri del Segle XVIII,  però en realitat la feina científica dels arqueòlegs comença a partir d’ara, quan abandonen les rases ja que les dades i el treball de camp efectuat a les excavacions s’han de processar. Les ceràmiques, elements metàl·lics, monedes i estrats afegits a la informació recollida i als dibuixos realitzats, tant en planta com en alçat, hauran d’aportar cronologies sobre les diferents fases de les estructures que s’han anat descobrint en el jaciment.
En aquesta actuació arqueològica ha estat present la figura del mestre i investigador guixolenc Lluís Esteva i Cruañas, un autodidacta encuriosit per la prehistòria i el megalitisme que va investigar en dòlmens com els de romanyà i en altres punts de les Gavarres , treballs dels quals és d’agrair la seva publicació.
Al Monestir hi va excavar i també en carrers adjacents, essent un dels pioners en el propòsit de desentrellar què, qui, quan i com va aposentar-se en aquests espais.
El co-director de l’excavació, Jordi Vivo defineix la tasca d’Esteva com a “monumental” perquè és qui va donar les bases dels treballs que s’estan fent a posteriori i ja va començar a establir alguns indicis i criteris de la història del lloc. Assegura que si el mestre hagués pogut veure aquests treballs i els seus resultats hagués estat un home immensament feliç atès que s’ha pogut trobar allò que durant molt temps havia estat buscant i que són les estructures romanes.
Però ell va ser el descobridor del mausoleu, que no es poca cosa, així com restes ceràmiques baix imperials i tombes de la mateixa època. Però li faltava, pot ser, l’edifici que és el que ara s’ha trobat amb les habitacions i els mosaics entre altres testimonis.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació