I després

EXPOSICIÓ “ L’INTERIOR” DE JOSEP ALBERTÍ

Compartiu aquesta història

Hem demanat a Judith Albertí, un article sobre la nova exposicií del pintor Josep Albertí que es pot contemplar al Monestir de Sant Feliu de Guíxols:
“El passat 2013, en el marc de l’any commemoratiu del centenari del naixement del pintor Josep Albertí i Corominas, el Museu d’Història va inaugurar un espai d’exposició permanent a la seu principal del Monestir per tal de donar difusió i posar en valor el llegat pictòric que l’artista va cedir a la nostra ciutat.
El pintor enamorat de la vida, va donar el tret de sortida a la primera de les exposicions programades dins del nou Espai Albertí centrada exclussivament en el paisatge guixolenc, una de les seves temàtiques preferides.
L’interior, l’exposició que us presentem enguany, gira a l’entorn dels objectes que ens envolten quotidianament. No és, precisament, una de les disciplines que més va conrear: ni bodegons, ni natures mortes, ni objectes diversos solien formar part substancial de les seves exposicions, però, tot i així, algunes de les composicions que li coneixem són certament interessants.
A bona part de les teles aquí exposades els hi manca el títol i la data de creació, en la majoria d’elles, al dors, hi figura la inscripció ‘interior’ sense cap més especificació; o ni tan sols això. Una possible explicació podria ser que es tractés d’estudis per a composicions més complexes, atès que en força casos trobem tres o quatre dels elements que aquí es presenten com a obra unitària, reformulats i combinats en creacions posteriors. Aquest és el cas de tres de les teles que teniu davant: La sopera, Fruits, i Gerro amb flors -que podríem atribuir a la primera meitat de la dècada dels 70 del segle passat i que trobem aplegats en una natura morta exposada l’any 1974.
L’obra que anomenem L’armari, és potser, una de les primeres d’aquest intent de donar expressió a objectes inanimats de gran format. Datada el 1962, encara manté una paleta de color on predominen la gamma del marró i els colors freds característica de bona part de les obres de la dècada dels 50. Però en trobarem variacions posteriors formulades amb un caire més expressionista, amb una paleta més càlida i més viva, amb una pinzellada més texturada i enèrgica, a obres com Aparador, de finals de la dècada dels 70, o en una composició amb un aparador, una cadira de balca, una tauleta de centre i un calendari de paret, exposada l’any 1980. També podem apreciar aquesta evolució cap a colors més càlids en la peça Interior. Rellotge de paret i armari que no està datada, però l’evolució de la pinzellada ens l’apropa a teles com El Cargol, o Taula de bar, si bé en aquestes, la gamma cromàtica es manté en l’espectre dels freds.
Una exposició, en definitiva, de curiositats, d’aquelles teles que rarament formarien part de les seves exposicions, però que va conservar al llarg de la seva vida amb tota la intenció, per a cedir-les a la ciutat i que podessin ésser exposades en un context on la vessant comercial deixés de ser-ne el leitmotiv. Hi trobareu, també, algunes obres que no són d’interiors però que presenten un tractament diferenciat ja sigui pel treball del color, per la temàtica, o per l’enfoc i la composició. Esperem que la gaudiu”.

Judith Albertí

El més llegit

I després