El PSC continua parlant amb CiU i TSF mentre entre ells no hi ha comunicació

Com és habitual en aquestes dates postelectorals, després del bombardeig retòric de la campanya arriba l’hermetisme més absolut, el silenci i l’absència de referents informatius que ens permetin aventurar quin serà el pacte final o als acords per tal de garantir la governabilitat a l’Ajuntament de Sant Feliu.

Sembla talment que els ciutadans, després de la legislatura crispada que han suportat, s’hagin posat d’acord per obligar als principals grups a arribar a acords i a complir allò que han repetit fins la sacietat durant la campanya: que volen el millor per a Sant Feliu.

La recepta de l’electorat és que caminin plegats, una entesa entre rivals polítics lluny de la comoditat de les majories absolutes o de pactes entre grups de colors afins.

I ens trobem en aquest escenari, ja se celebren reunions de treball en les que el PSC és  el festejat per les dues forces més votades (CiU i TSF) mentre que el pacte entre germans d’ideologia a dia d’avui és impossible. Més que qüestions programàtiques o bé ideològiques hi ha qüestions personals que per a alguna part deuen ser imperdonables.

Els socialistes no tenen pressa i van a una taula i a una altra a negociar amb l’avantatge de saber que no hi ha diàleg entre les altres parts tot i que ja no es refien de ningú, vistos els esdeveniments succeïts en la moció. El que si podem afirmar és que el PSC s’acompanya d’un dels seus militants històrics, l’exregidor Josep Melcior Muñoz que, des del partit a Girona, ha hagut de promoure pactes no només als ajuntaments de la demarcació sinó a altres administracions i té experiència en aquest tipus d’acostaments al temps que ha estat al marge de les picabaralles entre membres de la corporació.

En aquests casos d’empat tècnic a molts ajuntaments es dóna com a solució un canvi d’alcalde als dos anys de mandat que, si bé s’hauria plantejat, finalment tot apunta que s’acceptaria que la llista més votada aportés l’alcaldia i es podria crear la figura del vice-alcalde com una sortida intermèdia. .

El mateix podria passar en les regidories en la línia del que es va fer a urbanisme la passada legislatura, amb el tàndem Joan Vicente – Joaquim Valls i les que pertoquessin a cada grup municipal tindrien un acompanyant de l’altre grup.

En tots els casos els tres grans projectes que ha d’abordar la Ciutat en aquesta legislatura (Thyssen, Anlló i aparcament al passeig) estarien fora de qualsevol  entrebanc entre els tres partits implicats i l’acord a qualsevol banda és totalment factible.

A CiU  posen damunt de la taula el que consideren la seva millor carta, tal i com varen recalcar a la recerca de la majoria durant la campanya, que és que la coalició té les regnes de la Generalitat i altres administracions per la qual cosa donen a entendre que amb ells els ajuts serien més factibles.

A TSF, en canvi, es consideraria que les administracions han de respondre d’ofici i no per afinitats i a més confien que es valori que els seus regidors tenen una preparació contrastada per gestionar i comptarien amb projectes específics per aconseguir nous recursos i aprofitar millor els existents.

Suposem que encara falten dies per tancar acords tot i que cal apuntar-ho en condicional atès que tots s’hi juguen molt, no hi ha filtracions i en aquesta qüestió estan tancats en banda, la qual cosa és normal i lògica  en aquestes situacions fins que es tanqui l’acord definitivament.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació