En temps de retallades de totes les administracions, les quals estan apuntalant els seus serveis públics bàsics amb moltes dificultats, el Thyssen de Sant Feliu no és cap excepció a l’hora de veure’s afectat per les aportacions que calen per fer possible un projecte d’aquesta envergadura.
Són prop de nou anys de recorregut per les diferents fases d’un projecte tant interessant com complicat fins arribar al darrer tram després haver aconseguit la propietat de l’espai (fàbrica Serra-Vicens) i el projecte arquitectònic executiu.
Ara s’havia d’entrar en una fase en la qual les administracions havien mostrat bons propòsits, com és el finançament, però estem parlant de xifres que oscil·larien entre els 15 i els 20 milions d’euros que, en els temps que corren i amb les mesures de contenció i de retallades de serveis, tot apunta que poden quedar, almenys de moment, en poc més que en una declaració de bones intencions.
Els darrers moviments que detectem que s’estan produint a l’Ajuntament de Sant Feliu, ens porten a pensar que l’anunci que s’ha fet, en el sentit que la primavera-estiu del 2012 el Monestir acollirà entre 60 i 70 obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen, obeeixen a la intenció d’ancorar el projecte a través d’aquest primer pas, utilitzant el remodelat espai del Palau de l’Abat i les plantes expositives com a fonament del que més tard hauria d’esdevenir a pocs metres de l’edifici benedictí.
En el cas que la crisi s’allargués, la marca Thyssen, ja vinculada a la Ciutat, estaria en moviment a l’espera de noves possibilitats en cas d’una hipotètica recuperació econòmica que facilités les aportacions de recursos tant de les administracions com de la iniciativa privada.
En el pitjor dels casos, el pla-B, contemplaria continuar en aquest espai que, condicionat adequadament, no desmereixeria per acollir obres de la col·lecció de pintura catalana i fer la funció de centre d’art els temps necessari fins que les possibilitats econòmiques permetessin reprendre el projecte central.
Fa uns dies, Pere Albó, regidor responsable del projecte, declarava a Ràdio Sant Feliu que les hisendes locals estan en escac, estem vivint la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial i és temps de posar imaginació, de picar molta pedra i de mantenir el pols atès que conjunturalment no és el moment tot i que l’objectiu sempre l’hem de tenir a la vista.
En referència a si creu que es pot interpretar un període de temps en el Monestir com anar a menys respecte a tot el que s’ha anat parlant, el regidor contestava que s’ha d’entendre que és transcendental que l’inici en el Monestir sigui precisament l’embrió que ha d’anar creixent, ja no com a projecte sinó com a realitat. No cal començar amb grans proclames sinó que es pot fer a bocins i anar-se dimensionant, fent un recorregut similar al que s’aplica en un projecte de qualsevol ordre com la vida familiar, empresarial, etc. de baix a dalt, sense complexos i amb la il·lusió d’anar creixent.
Quant a que ens donava la sensació que ens havien de resignar a un retard en l’inici de les obres, Albó declarava que, de fet, tampoc hi havia una data concretada però sí que hi ha un compromís polític de tots els grups representats a l’Ajuntament i que tant des de dintre del consistori com entre el teixit social i la ciutadania, hem de ser els primers comercials de la Ciutat, aguditzar la capacitat de persuasió, continuar igual d’il·lusionats amb el projecte perquè la fe mou muntanyes i amb aquesta convicció trobarem els recursos necessaris per tirar-ho tot endavant.
L’experiència amb altres projectes i trens que la Ciutat ha perdut en diverses ocasions per motius diversos, sembla ser que ha posat en alerta al Govern de la Ciutat per no tornar a caure en els mateixos errors i dóna la sensació que es posarà tota la carn a la graella per tal d’assegurar i lligar el més ambiciós que Sant Feliu ha tingut en els darrers anys a l’espera d’una desitjada recuperació econòmica.
