EL NOU PLA DE CALA SANTS

El ple de Sant Feliu de Guíxols va aprovar dilluns la nova ordenació per al controvertit sector de millora urbana de Cala Sants, un projecte urbanístic que s’arrossega des del 1985 i que suposa l’última peça del trencaclosques de la façana litoral ganxona. El bipartit CiU-PSC ha optat per desar al calaix les aspiracions d’enderrocar l’edifici Joan I i les seves onze plantes d’apartaments segons publica el diari El Punt Avui.
L’impacte visual del bloc, un dels excessos urbanístics que el POUM del 2006 preveia resoldre de manera dràstica, amb la substitució del gratacels per un seguit d’edificis més baixos –tot i que de set plantes– per ressituar els propietaris afectats, ha estat un dels grans obstacles per desenvolupar el sector. La solució anterior, pensada en els anys de la bombolla immobiliària, preveia densificar-lo amb un sostre total de 73.500 metres quadrats construïts. El contrast del nou pla, segons destaca el regidor de planificació urbanística, Joan Vicente, és que l’edificabilitat es reduirà fins als 47.000 metres quadrats edificables, tot i que el polèmic edifici s’exclou del planejament.
Vicente sosté que el disseny del sector, de 3,9 hectàrees a desenes de metres del mar, continua sent “ambiciós, però alhora viable i creïble” per possibilitar la transformació urbana “d’una zona d’antics magatzems portuaris que fa més de 35 anys que està en declivi”, i que restava per resoldre des del pla general del 1985.
El sector, segons la proposta aprovada dilluns, girarà a l’entorn d’una gran plaça central de 4.000 metres quadrats, on ara hi ha l’aparcament en superfície del tram final descobert de la riera de Tueda. L’espai lliure servirà per esponjar els nous edificis amb façana a la carretera de Palamós, tot i que a l’ombra del Joan I.
La plaça estarà delimitada per la prolongació de l’eix dels carrers Cúbias, Hèriz i Indústria fins al port, una obra que el regidor voldria emprendre amb diners del pla d’obres (PUOSC) “com a estímul” perquè els 29 propietaris vegin que el pla va de veres i apareguin inversors. També es projecta refer el tram inicial de la carretera de Sant Pol, amb la desaparició de la nau de l’antiga sala Las Vegas –ara anomenada Flamingo– per obrir l’àmbit al mar.
A més dels 308 habitatges previstos en el planejament, es vol preservar dues de les antigues naus industrials situades entre els carrers Comerç i Gravina, pel seu interès patrimonial. S’hi dibuixen usos comercials i d’equipaments municipals, a més d’una peça reservada a la construcció d’un hotel. El sostre terciari suposarà 18.000 metres quadrats dels 47.000 totals.
La proposta d’enderrocar l’edifici Joan I i ressituar els seus 121 propietaris entre quatre blocs una mica més baixos va topar amb l’oposició frontal de la comunitat de veïns. Però l’esclat de la crisi va ser el veritable motiu per abandonar una idea tan onerosa per les compensacions com per a la fesomia alternativa, on un bloc elevat s’hauria substituït per altres edificis que haurien deixat molt pocs espais lliures.
L’arquitecte Joan Albesa, contractat per fer quadrar les peces d’aquest pla, ha traçat una sèrie d’espais lliures fora del sector perquè, com explica Vicente, “si en algun moment, en el futur, l’operació fos viable no hi hàgim tancat la porta”, i es faci possible la substitució de l’edifici per alternatives menys agressives per a la imatge de conjunt del front marítim. Però al marge del Joan I, les negociacions per resoldre el sector també s’han estès a d’altres propietats, com ara tres habitatges del carrer Comerç, finalment exclosos del planejament.
La futura plaça estarà preparada per encabir un aparcament subterrani, que aportaran el gros de més de 430 places d’aparcament, que en moments de màxima afluència oferirà l’àmbit de Cala Sants. Alguns espais serviran de sobreeixidor: seran de vianants però excepcionalment admetran vehicles.

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació