Aquests dies ha sortir al carrer un nou número de la Revista del Baix Empordà en el qual, entre altres informacions de Sant Feliu, destaquem l’article de l’historiador ganxó, Joan Vicens, i l’article titulat: Dones que han deixat empremta a Sant Feliu de Guíxols
Amb la col·laboració de Toni Ferrer, Anna Vivens, Jordi Rabell, el Setmanari Àncora, l’Arxiu Municipal d’Història i diversos apunts del llibre de Gerard Bussot, Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics Vicens ha redactat l’article de reconeixement a diverses dones singulars:
“Parlar de les persones, en aquest cas dones, que han influenciat en la vida o en la ciutadania de Sant Feliu de Guíxols, no és fàcil. Primer perquè han estat moltes les que han fet aquest paper, i cadascuna des del seu camp. I segona, perquè resumir-les totes en aquest breu article, seria minimitzar molt les seves figures.
Tot i així parlarem d’algunes dones que, en diferents camps, s’han de destacar a l’hora de resseguir la història i vida de la ciutat guixolenca.
Si fem repàs per àmbits, trobem que en el camp de les humanitats cal destacar la figura de:
Margarita Whirsing Bordas (SFG, 1911-BCN, 1995). Professora, escriptora i activista
cultural. De pare alemany i mare guixolenca, va cursar la carrera de Física i Química a la Universitat de Barcelona. Aviat va desenvolupar una gran tasca en el camp de la pedagogia i va fer possible la creació del centre d’ensenyament mitjà Liceu Abat Sunyer.
També fou una gran articulista al Diari de Barcelona i a la Revista de s’Agaró. Fou directora del Setmanari local Àncora des del 1956 al 1972. L’any 1965 fou distingida amb el premio Colegiado de Mérito pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències del Districte Universitari de Catalunya i Balears per la seva gran tasca docent.
En el camp artístic i de les arts interpretatives cal recordar a:
Gertrudis Romaguera Valls (SFG, 1879-1965). Filla de família benestant, el seu pare fou el banquer Antoni Romaguera Noallas, s’instruí en l’art de la música, tocava el piano i el violí, i en el de la pintura. Fou deixebla de Josep Berga i Boada a l’Escola d’Arts i Oficis de la nostra ciutat, centre on arribà a ser professora de dibuix des de l’any 1925 fins el 1958. ‘Donya Tula’, nom afectuós pel qual seria coneguda, va coincidir amb destacats professors de dibuix i pintura com Benet Albertí o Joan Bordas. Entre el seu alumnat tingué la pintora guixolenca Victòria Batet i Arxer.
Publicà diverses composicions literàries en revistes locals i del nostre país. I desenvolupà el càrrec de secretària de la Junta local de Damas, entitat encarregada de recaptar fons per als soldats guixolencs ferits i morts a la guerra d’Àfrica.
Pilar Casanovas Miró (SFG, 1907-1997). De pare arbucienc i mare guixolenca. Actriu de teatre. Amb catorze anys va debutar com a actriu infantil de l’Ateneu Social, l’any 1921. La seva passió per l’escena catalana la portaria a formar-se i a representar amb gran èxit obres teatrals d’autors de la importància de Santiago Rusiñol o Pitarra. Va formar part de l’Agrupació Romea compartint escenari amb figures com Esteve Joan, Benet Escriba o Dolors Miralles. Finalitzada la Guerra Civil, en no voler interpretar en castellà, quedà relegada fins l’any 1947 en què tornaria a pujar als escenaris primer de la mà de l’Esbart Artístic de la Delegación Local i més tard amb Benet Escriba. Per saber transmetre molt bé els sentiments i emocions de les obres que interpretava, fou batejada com “la dama de l’escena guixolenca”.
La seva darrera interpretació fou a la pel·lícula del cineasta local amateur, Toni Ferrer, L’home i l’ofici, l’any 1982.
Anna Maria Roig Simón (SFG, 1952-1994). De família de músics, va cursar al Conservatori del Liceu els estudis de piano. El 1992 fou directora de l’Escola Municipal de Sant Feliu de Guíxols i durant els dos anys al seu capdavant va saber transmetre a l’alumnat l’interès i estimació per la música.
En el camp de la sanitat i serveis socials parlem de:
Madrona Romaguera Pla (SFG, 1856-1942). A finals del segle XIX i inicis del XX a la ciutat guixolenca hi havia quatre llevadores titulades. La més requerida, però, fou Madrona Romaguera, llevadora titulada per la Facultat de Medecina de Barcelona. Probablement va assistir a més del 80% dels parts de la nostra ciutat a la seva època.
Glòria Miranda Vidal (Tarragona, 1915-SFG, 2010). El seu pare fou director d’una entitat bancària de Sant Feliu de Guíxols i la seva mare mestra nacional de l’escola de pàrvuls de Sant Feliu.
L’any 1930, amb 16 anys, es va matricular a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Farmàcia al cap de tres anys amb un brillant expedient. Fou considerada la universitària catalana més destacada del curs del 1934 per part del Rectorat Universitari de Catalunya.
L’any 1942 es va casar amb el farmacèutic guixolenc Narcís Ruscalleda Sabater i, més tard, va ser professora del Liceu Abat Sunyer i de l’Institut Nacional de Batxillerat Sant Elm.
Joaquima Sala Sabrià (Torroella de Montgrí, 1926-SFG, 2000). De família pagesa, de ben jove fou inquieta i amb ganes de conèixer món. Va cursar els estudis de diplomatura sanitària per llevadora a la Universitat de Barcelona, graduant-se quan tenia 24 anys. El 1952 va obtenir la plaça de llevadora d’Assistència Pública Domiciliària de la nostra ciutat. Fou una de les primeres dones que, per les necessitats de la seva feina, es desplaçava amb una motocicleta potent. Com a excel·lent professional que fou, ajudà a nombroses persones guixolenques a nèixer.
I en el camp de serveis voldriem parlar de:
La Victòra Casellas Romà (SFG, 1927-SFG, 2012). Filla del pintor Olegari Casellas, va ser la primera dona amb carnet per conduir transport púbic. Va treballar a can Gandol i de vegades conduïa els cotxes que anaven fins a la Taverna del Mar de s’Agaró.
Aquestes són algunes de les persones que han deixat empremta a Sant Feliu de Guíxols, però insisteixo, no és senzill recordar a totes les dones que han destacat al llarg de la història guixolenca, per això recomano la lectura del magnífic llibre Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics de Gerard Bussot i Liñón, editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols el 2011, on es poden resseguir les personalitats que han destacat en el darrer segle XX i d’on n’he extret bona part de la informació del present article.
Vull agrair la col·laboració de l’Anna Vicens, Toni Ferrer i d’en Jordi Rabell els quals m’han concedit una molt bona informació, i al Setmanari Àncora i a l’Arxiu Municipal que m’han cedit les imatges dels personatges.
