Aquest dissabte 15 de juny el cantautor Xavier Calvet presentarà a La Casa Irla el seu nou treball “Crosswinds”

“Entrevista a Xavier Calvet”

El ganxó Xavier Calvet es troba immers en la presentació del seu nou disc. El músic ens ofereix les seves confessions a punt de complir els 40, un moment vital de molts canvis en el que s’ha trobat fent balanç de moltes coses. I és que, com ell diu, no ens ha de fer vergonya parlar d’allò que és important per a nosaltres. Amb l’anterior àlbum Firebird, et distanciaves dels esquemes més rockers del teu primer grup Bullitt, per endinsar-te en altres àmbits sonors, entre el pop i el folk de tradició americana. I aquest cop amb Crosswinds publicat aquest 22 de març, quin camí has triat?
El camí no és gaire diferent, crec que les cançons que havia compost per a l’anterior disc haguessin pogut valdre per el nou, el que passa és que vam estar xerrant amb la resta del grup  i si fèiem el mateix quedaria molt semblant. Així que amb el material que teníem vam voler donar-li un gir amb molta més textura, no tant d’americana clàssica o folk, sinó una sonoritat més pop i electrònica. No he volgut fer el camí fàcil i com a repte vaig volgué donar-li la volta a les coses. Per exemple a vegades no et planteges com anirà tot i vas veient al llarg de la gravació que saps com comença l’aventura però no saps com acaba, vas prenent decisions i com que nosaltres hem après a fer música de forma molt intuïtiva, ens guiem molt per les nostres sensacions o sentiments i per veure si allò que estem fent ens desperta algun tipus de curiositat o no. I d’aquesta manera arribes a la conclusió de que si pots fer dos discos diferents, és molt millor que fer-ne dos d’iguals.

Hem escoltat sobre la teva música que “En essència, la qual cosa busquem en escoltar una cançó és el mateix que anhelem quan coneixem a algú: que estigui al nostre costat per a bufar-nos els núvols en dies grisos i, també, per a pujar-nos a coll quan el sol ens pinta un somriure en la cara”. A on busques la teva font d’inspiració i de què parlen les teves noves composicions?
La inspiració és el dia a dia, la vida mateixa, a tots ens passen coses bones i dolentes,…suposo que moltes vegades escric temes que puc necessitar en un moment determinat. Una cançó pot ser un motiu per llevar-se al matí de bon humor, o alguna cosa que necessites posar-te per recordar-te d’un moment i plorar. Del que parla el meu nou disc és del meu moment vital, molts canvis, a més de que estic a punt de fer 40 anys i m’he trobat fent balanç de moltes coses. Amb la música el que em passa és que el moment en el que m’enganxa haver d’escriure les cançons per aquell disc faig un retrat del que m’està passant. Crec que sempre és més fàcil parlar de les coses que vius, explicar una història que et toca d’aprop és molt més senzill perquè té un punt de veritat.

La definició de Crosswinds vindria a ser el vent que bufa perpendicularment a la teva trajectòria.  Explica’ns perquè has fet aquesta tria.
Un exemple molt senzill és quan els avions estan a punt per aterrar, de cop i volta ve una ràfega de vent lateral i això fa que l’aparell passi d’estar recte a torssar-se. Llavors no pot aterrar perquè les rodes del darrera només van en una direcció i s’ha de tornar a enlairar, donar una volta i tornar a esperar a que el vent es calmi per a poder fer-ho.
Això al final vol dir que tu portes una trajectòria i pel que sigui aquests vents et desvien del teu camí. És la sensació que vull transmetre de com de difícil és a vegades lidiar amb el que la vida et presenta, quan tu tens uns objectius molt clars però que sempre hi ha coses que et fan trontollar. Malgrat tinguem molt clar a on volem anar, sempre hi ha factors externs bons o dolents que desestabilitzen el nostre recorregut. Hi ha moltes coses que no saps que et poden passar.

Segons hem pogut llegir, “Firebird va ser una aposta valenta, que ha donat els seus fruits. Gairebé mig centenar de concerts, ho certifiquen, i ara ja és moment de girar full”. Moltes coses viscudes entre la tardor del 2017 i aquest 2019 amb l’estrena del nou treball. Ha canviat molt el Xavier de Firebird amb el de Crosswinds?
Doncs una mica sí. Jo vaig començar aquest projecte després de pràcticament un any de no tocar la guitarra quan va morir en Ferran , el nostre baixista dels Bullit. Per aquest fet tan traumàtic, va haver-hi un moment que em vaig plantejar no tornar a tocar ja que haver-nos trobat un sotrac tant inesperat enmig de les nostres vides ens va deixar fora de joc durant una bona temporada. Però el fet de tenir molta gent al meu voltant que em va animar amb aquest treball, em va tornar a il·lusionar. Ha sigut un xoc emocional en molts sentits, el fet per exemple d’obrir-me a un públic que mai havia tingut amb Bullit. De cop i volta crec que he saltat algunes barreres que amb el meu anterior grup no vaig poder fer com de donar-te a conèixer i d’obrir-te a un públic més gran.

Igual que amb l’anterior disc, has tornat a confiar per enregistrar el nou material a l’Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols amb gairebé el mateix equip musical i tècnic que tenen una àmplia trajectòria musical: Vidal Soler (guitarra), Santi Garcia(baix), Guille Caballero (teclats), Marc Clos (percusions) i Enric Pla (batería). Més que un equip musical, suposem que son per a tu una família?
Doncs sí. És molt important això. No m’imagino fent música amb gent que no conec per més bon musics que siguin. El component emocional ja és prou important dins de la música que faig, i si a més a més tinc la gran sort amb gent amb qui el meu vincle emocional també és molt gran, doncs penso que això al final queda reflectit. El disc és un objecte que porta al darrera moltes hores de feina, moltes converses, molts dilemes, moltes decisions que s’han de prendre. Per tant és vital estar envoltat de gent en la que hi confio i en la que tinc dues coses molt cobertes. D’una banda sé que són musics que no necessiten que jo els hi doni idees ni els hi digui com ho han de fer. I per l’altra banda aquest punt de confiança cega de saber que qualsevol cosa que et diran serà per millorar la cançó i això només es pot aconseguir a base de molts anys d’aprenentatge d’estar treballant junts.

El proper dissabte 15 de juny a les 20h a la Casa Irla fareu la presentació oficial del disc a la ciutat. Parla’ns del que heu preparat.
Doncs em fa molta il·lusió perquè a més jo estic al darrera de la Casa Irla amb la Maria i la Toni. Hem agafat aquest projecte amb moltes ganes perquè és un lloc emblemàtic de Sant Feliu i espero que sigui un bon punt de trobada com ja ho ha sigut amb en Xavi i l’Àgus. El fet de que ara una mica és casa meva em fa trobar-me molt agust, i també el poder tocar amb tota la meva banda en aquesta sala amb un escenari fantàstic. Com a teloner tindrem al madrileny Isasa.

Calvet ha tingut un 2018 carregat d’èxits professionals amb la seva estrena en solitari. Va actuar al Primavera Sound, a l’Auditori de Girona, al Jazz Cava de Vic i al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols com a teloner del gran Jack Johnson. I ara amb aquest nou Crosswinds que conté 11 temes, cantats en anglès, amb tornades contagioses, ritmes accelerats i bones melodies per crear una recepta que recorda al bon pop americà. Ja s’han després tres senzills: The Runner, Lovers for all time i The Sunlight Brigade. Temes que podrem escoltar en els seus concerts de Barcelona (18 de maig, Backstage, Fàbrica Moritz), de Sant Feliu de Guíxols o de Madrid (13 de juny, al Cafè Berlín).

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació