I després

Acte de donació de 55 obres de l’artista ganxó Carles Piqueras per al fons del Museu d’Història de Sant Feliu

Dimecres, 29 de juliol, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols acull l’acte de donació d’obres pròpies del pintor guixolenc Carles Piqueras per al fons del Museu d’Història de la ciutat. Serà obert a tothom, però amb aforament limitat, per la qual cosa cal demanar-ne plaça anticipadament.

Compartiu aquesta història

Dimecres, 29 de juliol, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols acull l’acte de donació d’obres pròpies del pintor guixolenc Carles Piqueras per al fons del Museu d’Història de la ciutat. Serà obert a tothom, però amb aforament limitat, per la qual cosa cal demanar-ne plaça anticipadament. Per tal de reservar lloc es pot trucar al 972 82 15 75 o bé escriure un email a museuhistoria@guixols.cat.

A part del propi Piqueras, a la signatura de documentació i donació de les obres també hi intervindran l’alcalde del municipi, Carles Motas, el regidor de Patrimoni Cultural, Josep M. Muñoz, i la directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany. L’acte s’iniciarà a les 19:00 hores de la tarda i tindrà lloc a la Sala Abat Panyelles del Monestir.

Les 55 obres del llegat es poden dividir en tres subgrups:

  • 19 dibuixos a gran format. 14 d’ells són dibuixos fets amb llapis de grafit sobre paper d’unes dimensions de 70 × 100 cm, i 5 d’un format una mica menor, però igualment impactants.
  • Cinc autoretrats realitzats en un lapse de temps considerable i un dibuix de la seva infantesa.
  • 30 dibuixos de més petit format, alguns més experimentals com els retrats de Barto Auladell o Emili Ribot; d’altres, esbossos i preparatoris d’obres.

La relació de Piqueras amb el Museu d’Història ve de lluny, si bé aquest espai ha aplegat diverses exposicions de la seva obra. La darrera va acollir una part de les pintures que ara l’artista cedeix a la ciutat, els dibuixos a gran format de personatges ganxons, Serrans i jurioles.

Piqueras al llarg de la seva trajectòria artística ha treballat en diferents estils, matèries i formats, des del moment inicial més proper al còmic, una etapa més al·legòrica, posteriorment experimentant amb matèries sintètiques i l’abstracció.

Aquest llegat reafirma el seu compromís ja des de temps amb l’hiperrealisme. Hiperrealisme que l’ha abocat tant a trossos matèrics d’aquesta seva pàtria íntima, la seva ciutat (una xarxa, còdols a la sorra, barques), com dels personatges que l’habiten. Potser la necessitat que tenim tots d’arrelar-nos, de buscar aquesta connexió amb el lloc, i sentir-se embolcallat i protegit per les persones que un tracta i estima.

El més llegit

I després