I després

MÉS PROTECCIÓ PER A LA BADIA DE SFG

Compartiu aquesta història

L’Ajuntament informa que “després d’uns anys d’iniciar la protecció de la badia, del Port i l’escullera i és qüestió de mesos que completar del tot l’obra surti a licitació, una inversió de Ports de la Generalitat.
L’escullera del port es va protegir amb el sistema anomenat “bassa esmorteïdora”, el qual ha permès elevar el grau de protecció sense incrementar l’alçada de l’espatller. D’aquesta manera, es pot tenir un mirador cap al mar sense dipositar-hi molt material, que és el que hauria succeït en el cas d’haver-ne fet un d’arrabassament.
Queden per resoldre els extrems, especialment el punt on neix l’escullera, que a hores d’ara està desprotegit davant dels temporals de llevant i migjorn. Val a dir que els grans temporals de migjorn són molt espaiats, però també d’una gran força: a finals dels anys 40 va ser un temporal d’aquests la que va escapçar-la.
Per protegir l’escullera quan sorgeix del port no s’ha pogut aplicar el sistema dels caixons submergits, atès que el fons és molt irregular. Fins fa pocs mesos, la solució proposada tenia a veure amb fer una mena de braç de formigó que sorgia de les roques a tocar de Cala Jonca i anava a buscar el primer caixó. No obstant, s’ha comprovat que aquest projecte (figura 1) presentava tres grans inconvenients:
En primer lloc dificultava en gran mesura el desguàs de la riera que aboca en aquest punt. Justament aquesta riera té la seva eficàcia molt limitada per la manca de pendent, i si col·loquem impediments a la desembocadura la seva funció encara minvarà més. Aquesta funció és molt transcendent quan hi ha un aiguat important.
El segon gran inconvenient és que dificultaria el desguàs de l’aigua que queda entre els caixons i l’escullera. D’aquesta manera, l’efecte d’apaivagament de les onades de la bassa esmorteïdora disminuiria, ja que s’hi acumularia massa aigua que serviria perquè la propera onada pogués agafar embranzida sobre l’anterior. Així, l’aigua passaria pel cim de l’escullera, a banda dels cops de mar que patiria la seva estructura.
El tercer inconvenient és que no hi ha una protecció de la base de l’escullera: aquest punt és molt feble pels cops de mar reiterats, i cal que impedim que el mar hi colpegi, encara que sigui amb menys intensitat.
La solució que s’ha trobat és construir una berma sense modificar la coronació (figura 2) a tocar de la base de l’escullera, en els 50 primers metres d’escullera i salvada la riera (abans del punt en que aquesta fa un lleuger canvi de sentit), construcció que estaria coronada per una peça anomenada “botaones”.
Amb aquesta solució s’aconsegueix una protecció real d’aquest tram d’escullera (aquesta qüestió és imprescindible), alhora que no es modifica el desaigua ni de la bassa esmorteïdora ni de la riera del port (continuació de la riera de Tueda). Un altre avantatge és que suposa millorar el lloc de pas dels vianants a tocar de l’espatller, doncs el botaones pot fer de banc pel costat que mira a la Ciutat, tot i que mirant a peu dret ha de permetre veure el mar.
Els projectes no difereixen en gran mesura pel que fa a la inversió, però sí que suposen una millora evident per assegurar la defensa del port i de l’escullera com a obra. Actualment, l’onatge associat a un període de retorn de 67.7 anys, suposa uns cabals d’ultrapassament de 140 l/s/ml. Els valors òptims serien no superar els 2 l/s/ml. La solució proposada permet disminuir el cabdal d’ultrapassament a 12 l/s/ml, de manera que combina una millora molt evident en el control de d’ultrapassament i alhora permet no modificar la cota de coronació, la qual cosa permet minimitzar l’impacte visual”.

Cliqueu a sobre per ampliar

ESCULL

 

El més llegit

I després