La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i la resta de corporacions i organitzacions que representen el teixit empresarial de les comarques de Girona, a través del Grup Impuls per Girona -del qual també en formen part les Cambres de Comerç de Girona i Palamós, FOEG, PIMEC i el Fòrum Carlemany- han consensuat les demandes que fan a les diferents formacions polítiques que concorren a les eleccions del 28 de novembre. De forma resumida son aquestes:
Les comarques gironines necessiten aigua per ser competitives. Cal recuperar el cabal del Ter i obrir la possibilitat d’avançar en el transvasament del Roine.
Cal l’execució completa de la MAT per assegurar la xarxa de subministrament, sumant la potenciació de les energies renovables, l’eòlica i la biomassa. Les actuals necessitats no permeten menystenir l’energia nuclear com a una possibilitat de futur.
No es pot tornar a perdre la gestió comercial de l’aeroport per discussions polítiques. S’han de complir els terminis del TAV. Cal encapçalar una defensa a ultrança del corredor mediterrani, el camí del nostre progrés. No disposar de noves carreteres comporta empobriment. Reclamen prioritzar les noves inversions: carretera N-141 -coneguda també com la carretera de la vergonya-, variants de les Preses i Olot i completar l’anella de les Gavarres en els seus dos sentits. Paral·lelament, cal acabar d’una vegada el desdoblament de l’A-2 i l’enllaç Blanes-Lloret-Tossa. Cal fomentar decididament la col·laboració público-privada per poder materialitzar les infraestructures en època de dificultats financeres.
Les administracions han d’afavorir que les empreses creïn ocupació, no posar més pals a les rodes als empresaris de la demarcació. Cal reconèixer l’aportació de riquesa de la indústria i del turisme a l’economia de la zona i admetre que són els veritables pals de paller de la resta de sectors comercials i de serveis. La manca de recursos els obliga a prioritzar determinats sectors i inversions.
Seria desitjable que imperés el criteri tècnico-econòmic i social per damunt dels criteris partidistes. Caldria que qualsevol nova normativa incorporés una memòria adjunta de la repercussió econòmica per a l’empresa.