EXPO-HOMENATGE A R.PATXOT A GIRONA

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau va inaugurar divendres a l’Espai Santa Caterina de Girona una mostra d’homenatge que culmina la commemoració dels 50 anys de la mort del mecenes guixolenc Rafael Patxot i de la qual el diari El Punt Avui publicava que “Quan l’agost de 1936, amenaçat per la seva condició d’industrial adinerat, va fugir cap a Suïssa a bord d’un torpediner francès, Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964) va decidir emportar-se amb ell la porta de la seva biblioteca, una peça imponent de fusta de tec esculpida amb motius vegetals, al mig de la qual es desplegava un pergamí amb una citació de Tomàs de Kempis: “Per molt que sàpigues, és molt més el que ignores.” L’any 1939, un emissari franquista va anar-lo a trobar a Ginebra per oferir-li la possibilitat del retorn a canvi del corresponent procés de depuració, a la qual cosa Patxot va respondre que aquella Espanya imperial de Franco no tenia prou pessetes per comprar-li ni un sol dels seus cabells. Perseguit per conservador i home de fe pels uns, i per catalanista i anticlerical pels altres, Patxot, el mecenes que va introduir l’estudi dels núvols a Catalunya, va acabar morint lluny de la seva terra, però fidel a la divisa que mai no en sabem prou, a la porta de la seva antiga casa i a les seves conviccions indestructibles.
Aquella mateixa vella i honorable porta, conservada pels seus néts, és l’eix de l’exposició que l’Espai Santa Caterina de l’edifici de la Generalitat a Girona va inaugurar ahir, amb la presència de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per recordar i homenatjar la figura d’aquest intel·lectual, filantrop, bibliòfil i pioner dels estudis d’astronomia i meteorologia a casa nostra en el cinquantè aniversari de la seva mort. De fet, els sis àmbits en què s’ha organitzat la mostra (família, mecenatge, catalanitat, renúncia, caràcter i exili), comissariada per Manuel Castellet i Jordi Soler, representen les diverses facetes de Rafael Patxot a través de plafons en forma de portes que simbolitzen l’accés a l’univers d’un personatge encara mal conegut, tot i el seu destacat paper en la preservació del patrimoni cultural català. Es va arribar a dir que la tasca de mecenatge que va impulsar aquest patrici ganxó equivalia a la d’un ministeri sencer, i n’hi havia raons de sobres: a partir de 1919, i amb la constitució de fundacions diverses que finalment unificaria en una de sola, la Institució Patxot, va promoure i finançar el cançoner popular, l’estudi de la masia catalana, l’observació científica de la tramuntana i la pluja, la formació musical, la recerca històrica, els treballs de ciències físiques i matemàtiques, les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, a més de col·laborar amb l’Institut d’Estudis Occitans i de fomentar la recerca sobre el refranyer popular, el teatre, la història local o el llegendari del país.
Entre els objectes personals exposats a l’Espai Santa Caterina, hi ha la màquina Underwood, en perfecte estat, amb què Patxot va escriure les seves memòries, Guaitant enrere. Fulls de la vida d’un octogenari, una obra de prop de mil pàgines, editada a Ginebra el 1952, en què ja s’acomiadava per sempre de Catalunya tot definint-se, des del frontispici, com a “català empordanès” i “expatriat voluntari per amor a la consciència”. Amb raó els comissaris van posar-lo ahir com a “exemple d’integritat moral”. L’exposició es complementa amb 5 obres d’artistes contemporanis (Carles Santos, Job Ramos, Roc Parés, Ana Garcia-Pineda i Jaume Pitarch) al·lusives a l’homenatjat, amb les quals les institucions impulsores de l’Any Univers Patxot (Generalitat, Diputació de Barcelona i l’IEC) s’han proposat emular la seva labor de mecenatge”.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació