Ernest Zaragoza presenta nou volum a l’Hostal de la Gavina

El proper dissabte 28 d’abril, a les 13 hores, a l’Hostal de la Gavina, el Doctor Ernest Zaragoza i Pascual, nascut a Sant Feliu de Guíxols (1944), presentarà el seu quart volum de Recull de Documents i Articles d’Història Guixolenca i Valldarenca.

Pot ser  Sant Feliu de Guíxols deu un reconeixement a aquest investigador que ha viatjat removent  arxius de tot arreu per tal de desenterrar bona part de la història local, que coneix com ningú. Si disposeu d’uns minuts seguiu-nos en aquest vol rasant per la vida senzilla, alhora que espectacular, que li han merescut un seguit de reconeixements que lluny de casa sí que se li han retut.

El Dr. Ernest Zaragoza, després d’estudiar les primeres lletres aquí i el batxillerat a Pamplona i a Berga, cursà teologia a les Facultats Teològiques de Barcelona i de Burgos. S’ordenà prevere al monestir de Silos el 1977, d’on és sacerdot oblat benedictí. Visqué a Barcelona, Burgos i Madrid. Després, per motius familiars, retornà a Sant Feliu fa ja 26 anys, després de viatjar per tota la Península Ibèrica i bona part d’Europa a la recerca de documentació per a la història dels benedictins espanyols, catalans i portuguesos, essent a l’actualitat el més gran especialista en història monàstica benedictina moderna.

Tota la seva vida ha estat dedicada a la història, biografia i espiritualitat eclesiàstiques, sense oblidar el treballs pastorals, classes, recessos. Ha publicat en vuit volums la història dels benedictins observants de la Congregació de Valladolid (1390-1880) i dels claustrals de la Congregació Tarraconense i Cesaraugustana (1215-1835), així com la primera història dels ermitans de Montserrat i la del monestir de Montserrat de Madrid, els abaciologis de tots els monestirs benedictins d’Espanya i també de Catalunya, amb el seu Abaciologi Benedictí de la Tarraconense i el Catàleg dels Monestirs Catalans. Ha col·laborat en diverses revistes de la seva especialitat com ara: Analecta Sacra Tarraconensia, Nova et Vetera, Archivos leoneses, Studia monastica, Estudios mindonienses, Compostellanum, etc. y en alguns diccionaris, com: Dictionnaire d´Histoire et de Géographie Ecclésiastiques, de la Universidad de Lovaina, de la qual n’’es representant a Espanya, del Dictionnaire de Spiritualité, del Diccionari d´Història Eclesiàstica de Catalunya i últimament del Diccionario Biográfico Español, (en curs de publicació).

Als seus 38 anys, patrocinat pel gran historiador jesuïta P. Miquel Batllori, fou fet acadèmic corresponent de la Reial Academia de la Història per Girona i més tard de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona a Sant Feliu –el primer que ha tingut- i de la de San Rosendo de Galícia pels molts documents i treballs sobre monjos i monestirs d’aquella regió. Ha simultaniejat els seus treballs literaris, com la poesia i la música –va fer els goigs d’Olzinelles, Fenals i Platja d’Aro, entre altres- amb la cura pastoral de diverses parròquies al Montseny i en l’actualitat és rector de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. Sensibilitzat per les qüestions socials, fa 12 anys fundà a la Parròquia de Sant Esteve d’Olzinelles un aplec anyal de Malalts Mentals, que resultà ser iniciativa única a tot Europa.

A més ha col·laborat en diversos processos de beatificació com ara del Beat Josep Tous i Soler, els màrtirs caputxins de Barcelona i Vic, de la Guerra Civil espanyola, així com els de Sant Pere Ad Víncula i els de la Sagrada Família de Barcelona i en l’actualitat és Promotor de Justícia del procés del jesuïta banyolí P. Francesc Butinyà. A més ha traduït del llatí al castellà la vida de sant Benet de Sant Gregori Magne (segle VI) de la qual se’n han fet cinc edicions sobre paper i quatre digitals, doncs fou acceptada com oficial pels benedictins catòlics i anglicans de Sud-Amèrica i les obres dels monjos montserratins Joan de Loitzune (tres edicions) i les set obres de Pedro Alonso de Burgos (+ 1572).

En ocasió de la celebració de les seves noces d’argent sacerdotals, les publicacions de l’abadia de Montserrat, va publicar la seva bibliografia per mà del Dr. Antonio Linage Conde, que en 97 pàgines recull la seva producció literària. De fet, hem vist en la seva biblioteca particular especialitzada en història monàstica i eclesiàstica d’uns dos milers de volums, 30 volums enquadernats de separates dels seus articles, més 28 llibres, alguns amb tres i cinc edicions, amb un total de 61 volums que ultrapassen les 13.000 pàgines impreses. De manera que podem dir sense equivocar-nos, que actualment és el prevere i erudit guixolenc més conegut fora de casa nostra, com ho reflexa la seva veu al Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya.

Sobre Sant Feliu i la seva història, especialment eclesiàstica, ha col·laborat moltíssim en el setmanari Àncora des de 1973. Ja fa anys va publicar dos abaciologis i l’Índex de l’arxiu del monestir guixolenc i ara amb aquests quatre volums d’història guixolenca, recull, corregits i ampliats, els articles que ha anat publicant a Àncora els últims quaranta anys, de manera que la seva producció de temàtica guixolenca ultrapassa les  2.000 pàgines. La singularitat d’aquest quart volum de Recull de documents, de 383 pàgs. és que a més del resum de les visites pastorals inèdites de la parròquia de Sant Feliu, inclou també les de les parròquies de Fenals d’Aro i Castell d’Aro (Segles XIV-XX), amb el catàleg dels seus llibres, inventaris de sagristia, catàlegs dels seus rectors, vicaris i beneficiats. Crec que ens hem de felicitar-nos de tenir entre nosaltres aquest guixolenc historiador, amable i accessible, que s’ha mantingut sempre en un segon pla, fugint de tota mena de protagonisme. I que pròximament ens presentarà la Història de l’Institut de les Caputxines de la Divina Pastora, que tingueren col·legi a Sant Feliu fins el 1936, prologada pel Cardenal Tarsicio Bertone, Secretari d’Estat del Vaticà.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació