El Síndic de SFG recorda els 63 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans

Amb motiu de la celebració, el passat cap de setmana, de la Declaració Universal dels Drets Humans ara fa 63 anys a través de l’Oficina del Síndic de Greuges de Sant Feliu de Guíxols, en arriba el següent comunicat:

Avui fa 63 anys que les NN.UU., després de la catastròfica experiència de l’Holocaust i de la II Guerra Mundial, van aprovar solemnement la “Declaració universal dels Drets Humans”, com a guia i referència de governants i governats. La pròpia Constitució Espanyola consagra aquesta Declaració, juntament amb els Tractats internacionals signats pel Govern espanyol, com a referència per a la interpretació del Títol Primer de la mateixa.

Però, al marge dels esforços, que unes vegades es fan i altres vegades no es fan (cal dir-ho ben clar), dels Estats per ajustar-s’hi, aviat es va constatar que la ciutat, com a unitat fonamental de convivència, és el marc primordial on cal garantir l’exercici dels Drets Humans, especialment els que anomenem Drets de proximitat. Això fa que, l’any 1998, una vuitantena d’Ajuntaments de ciutats europees, reunits a Barcelona sota els auspicis del Consell d’Europa, decidissin redactar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, aprovada a Saint-Denis l’any 2000. Hores d’ara s’hi ha adherit més de 400 Ajuntaments europeus.

Molts anys abans de tot això (Suècia, 1809), les democràcies més avançades d’Europa havien creat una institució, l’Ombudsman, per garantir la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania davant les Administracions. Amb el temps, diversos Ajuntaments van anar constituint aquesta institució a nivell local (Lleida, 1990) i en els Articles 48.2c i 58 de la Llei Municipal de Catalunya (2002) es recull ja la institució del

Síndic Municipal de Greuges com a opció dels Plenaris municipals. La citada “Carta Europea” recull també el compromís dels Ajuntaments que la signen de crear l’ombudsman local.

Els ombudsmans locals, reunits en el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, tenim molt clar que la nostra és una funció institucional estretament relacionada amb la defensa dels drets de la ciutadania en l’àmbit de la ciutat. Assumint la defensa de les persones quan l’Ajuntament no ha respectat els seus drets, d’acord amb els principis de legalitat i d’equitat, plantejant a l’Administració adequacions als drets fonamentals de les ordenances i protocols d’actuació i promovent consciència ciutadana sobre el respecte dels Drets Humans, com a forma civilitzada de convivència, d’acord amb el mandat constitucional. Els ombudsman locals som una opció de proximitat, com ho han de ser els Ajuntaments en l’ordenament administratiu i polític de la nostra democràcia. I, en aquest sentit, entenem que no hi ha cap duplicitat amb les institucions de defensa dels drets fonamentals en l’àmbit autonòmic o estatal. I no representem un pes econòmic significatiu pels Ajuntaments que han decidit la nostra creació. Per això ens sorprèn la insistència d’alguns mitjans per aprofitar les ocasions de qüestionar l’existència d’ombudsman locals per raons econòmiques o de duplicitat. No tenim més remei que atribuir-ho al desconeixement o a una mala informació.

Els 42 ombudsmans locals de Catalunya, que servim a un 54% de la població catalana, som conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del nostre servei institucional. Això vol dir, ser útils a la ciutadania i a l’Administració local. Per aquesta raó, presentarem el proper dia 14 de desembre el “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya. Hi deixarem constància que hem realitzat 14.669 actuacions i que, de les 2.990 queixes que s’han formalitzat, se’n han pogut resoldre favorablement un 65%. I els nostres Ajuntaments saben que, els agradi més o menys, els hem recomanat que adoptin millores significatives en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania, de les quals un 71% han estat acceptades. I saben que ho continuarem fent.

La vigència dels Drets Humans, com a guia del comportament de governs, administracions i ciutadania, així com a referència dels legisladors, requereix un treball permanent. I, en aquest sentit, el rol dels ombudsmans o síndics locals en els països democràtics és també fonamental.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació