I després

EL SANT FELIU QUE JA NO HI ÉS

Compartiu aquesta història

Des dels oficis que ja només els més vells recorden fins als racons que el pas dels anys i l’evolució urbana, modelada per la demanda turística, han anat esborrant. El llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, coproduït pels tècnics de l’Arxiu Municipal Maria Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell, i editat per Efadós, repassa en unes 150 fotografies rescatades dels fons municipals el període comprès entre les dècades de 1880 i 1980.
Així comença la crònica que fa el diari El Punt Avui de la presentació d’aquesta publicació de la que destaca que totes les imatges, explica Suquet, són en blanc i negre i entre les més recents n’hi ha de fotògrafs encara en actiu. Han cercat els elements del paisatge urbà que costen més de reconèixer en l’actualitat: “Coses que han canviat molt en poc temps.” La riera del monestir sense cobrir, la platja quan encara les roques i les barques dels pescadors presidien bona part de la zona de bany, el recordat carrilet o la incipient eclosió del turisme: els primers banyistes, amb les casetes que encara perviuen com a atractiu reducte patrimonial; els creuers turístics descarregant el passatge al mig de la platja.
Però a banda de les imatges de la ciutat, els seus comerços i els edificis que el boom turístic va anar fent aterrar, la directora de l’arxiu municipal també destaca la voluntat de reflectir-hi l’activitat humana i els oficis tradicionals, com per exemple els vinculats amb la indústria surera, els carreters o els venedors de peix a la rambla.
L’obra es va presentar ahir a la tarda al monestir, introduïda pel cantautor i periodista local Sé Andújar. En l’acte es va recordar especialment la figura del filòleg, escriptor i crític Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs. Passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació, i fa pocs mesos Suquet va pensar en ell, que ja havia col·laborat en diverses ocasions amb l’arxiu, per escriure el text introductori del llibre. Suquet recordava que l’encàrrec “li va fer il·lusió”, i malgrat que van quedar que es trucarien passats uns dies, el seu estat de salut va empitjorar i ja no tornarien a parlar.
La vídua de Molas, però, va fer arribar a l’arxiu un text que l’escriptor va aconseguir refer a partir d’un article seu a la revista Gavarres per commemorar el 50è aniversari de la mort de Gaziel. El text, que evoca la mirada del periodista, connecta amb la temàtica de tot allò que el pas del temps ha anat esborrant dels carrers guixolencs.
Tot i que la presentació oficial es va fer ahir, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada de Sant Jordi.

 

El més llegit

I després